Errors de principiant

L’estudi sobre el preu del lloguer i de compra que va fer públic ahir el departament d’Estadística és una cadena d’errors que ha deixat en molt mal lloc l’organisme que el va fer, el Govern i la taula de l’habitatge. Els resultats que mostrava l’informa eren tan irreals que han provocat una indignació justificada. En primer lloc, Estadística no va entendre el que li demanaven o el peticionari no va copsar quin era el motiu d’estudi. No es tracta de saber els preus fixats fa cinc anys en els lloguers, sinó quina és la realitat per a les famílies que ara busquen un habitatge. Però fins i tot ni que siguin dades del 2017 tampoc són creïbles. Dir que la mitjana de preus va pujar entre un 0,2% i un 0,6% l’any passat té poca fiabilitat. La mateixa que dir que el preu d’arrendament per metre quadrat està per sota de set euros. Però es pressuposa que un departament d’Estadística té aquests aspectes en compte. L’error de no saber quin és el problema (l’accés actual al lloguer) dona pas al segon error. Estadística mai hauria d’haver entregat unes dades que eren manifestament irreals per a qualsevol que visqui a Andorra o tingui un mínim coneixement del país. El tercer error prové de Govern, perquè aquesta enquesta no es podia traslladar a la taula d’habitatge atès que era evident que ni responia al que s’havia demanat ni tampoc tenia la més mínima credibilitat. Dir que la mitjana del metre quadrat de compra és de 2.280 euros significaria que a la banda baixa de la forquilla s’estan venent pisos de cent metres quadrats a poc més de cent mil euros. I el quart i últim error el comet la comissió en no adonar-se que publicar un conjunt de dades molt per sota de les reals els feia perdre molta credibilitat. Haurien d’haver avaluat que si fossin certes farien innecessària la seva pròpia existència. La comissió ha de treballar molt per superar aquesta relliscada. Les dades que calen per analitzar el problema són saber quant costa avui en dia llogar un pis, quants habitatges hi ha d’arrendament i quants n’hi ha de buits. Com que els preus són públics, agafant una mostra de pàgines especialitzades i donant pes als diferents tipus de pisos segons habitacions i parròquies es veu que la mitjana és de 950 euros. I deixant fora els de més de tres habitacions i els xalets.