Pagar els rescats

Fer pagar els rescats de muntanya mai pot tenir una visió economicista o dissuasiva. És a dir, que ni és una iniciativa amb la qual es pretengui amortitzar una part important del servei i tampoc ha de significar que la gent que té un problema no truqui per ser salvada per por a la factura que li presentaran a posteriori. Una decisió d’aquest tipus ha de servir com a mesura de protecció afegida amb la intenció que la gent que surti sense l’equipament necessari o que cometi imprudències tingui present que potser haurà d’acabar pagant el servei de rescat. Les xifres de les quals es parla no són econòmiques perquè s’ha de tenir en compte que la despesa d’una hora d’helicòpter costa tres mil euros. El cost final, però, dependrà del personal que hi hagi involucrat en la recerca i rescat. L’executiu ha fixat una bateria de motius pels quals es pot demanar al rescatat que assumeixi el pagament del servei. La manca d’equipament adequat, realitzar activitats prohibides, no fer cas de les senyalitzacions o obviar les alertes meteorològiques són els principals motius pels quals es pot obligar a pagar. Es tracta de simple sentit comú en un moment en què les activitats a la muntanya han crescut de forma exponencial. En els deu primers mesos d’aquest any ja s’han acumulat un 15% més de rescats que en tot l’any passat, i per tant el creixement encara serà més important. L’ús generalitzat del telèfon mòbil també ha derivat en una major utilització del servei perquè els afectats només produir-se un problema poden contactar amb emergència. Aquest és un factor positiu com a garantia de seguretat als muntanyencs. És imperatiu que la gent que es desplaça a la munta-nya tingui una sèrie de preceptes clars. Perquè aquesta activitat porta incorporats una sèrie de riscos que s’han de minimitzar portant material adequat, no cometent imprudències, fent cas als senyals i evitant les sortides quan hi ha alerta de risc per motius meteorològics. Exactament els mateixos quatre motius pels quals es pot haver de pagar. A l’hora de la veritat, pocs rescats acabaran sent pagats pels particulars atesa la dificultat de demostrar que el problema és directament i simplement imputable a una imprudència. Només s’aplicarà en casos extrems.