Editorial
Els pisos dels temporers
Els temporers arriben de forma majoritària d’aquí a quinze dies, i tant les pistes d’esquí com bona part dels empresaris que els contracten, estan en part a l’expectativa de quina és la realitat a l’hora que trobin allotjament
El 2016 va ser un any complicat per a l’allotjament dels temporers. El 2017 va anar a pitjor i les previsions per enguany és que el problema s’agreugi. Aquesta és l’anàlisi de les pistes d’esquí davant d’una realitat que caurà damunt en dues setmanes. Una part dels temporers tenen l’estada solucionada, però n’hi ha un nombre important (a hores d’ara no es pot saber quin és el volum concret) que un cop arribi a Andorra es trobarà amb la dura realitat. Hi ha poquíssims pisos de lloguer, i les escasses opcions tenen preus prohibitius. Cal ser realistes i tenir assumit que hi haurà molts treballadors temporals que estan a punt d’iniciar uns mesos de convivència en habitatges pastera. L’única opció factible és que múltiples persones comparteixin habitatge, ja que és la forma que l’allotjament els surti a un preu que els compensi haver vingut a fer la temporada d’hivern. Afortunadament, el Govern, el Raonador i els empresaris han posat la primera pedra per buscar solucions al problema de la manca de pisos de lloguer i de l’escalada de preus fins a nivells prohibitius. Les accions a mitjà i llarg termini, com ara la incentivació de la construcció d’habitatges, són positives, però ni resolen la situació actual ni hi ha cap garantia que veritablement siguin efectives. Es continua sense veure una línia de creixement en l’edificació, excepte casos concrets. I els brots verds en el sector de la construcció estan sobretot orientats a habitatges d’alt standing, dels quals hi ha una forta demanda de compra en aquests moments. Les dues accions pactades per la comissió de l’habitatge (un llistat de pisos buits i un estudi sobre el preu del lloguer i el nombre de pisos en oferta) són cabdals per decidir quines són les mesures efectives. Si finalment el nombre de pisos buits fos molt alt, bona part del problema tindria solució perquè només caldria incentivar que els habitatges entrin al mercat de lloguer. No és una acció fàcil, perquè possiblement una part d’aquests habitatges han sortit de les opcions de lloguer per la llei d’intercanvi d’informació. L’executiu ha de ser capaç, però, d’intentar incidir a nivell internacional per buscar una sortida a aquest problema. Mantenint el respecte per a la legalitat, hi ha fórmules per aconseguir el retorn al mercat d’aquests pisos.