Forn i contaminació

El forn incinerador ha tractat més tones de residus provinents de la Cerdanya en el que portem d’any que en tot l’exercici passat, fet que ha encès els llums d’alarma dels grups ecologistes. És evident que com més treballi la instal·lació, més contaminació genera, però el problema és difícil de resoldre perquè està viciat des de l’inici. Hi ha tres elements categòrics en l’equació: les dimensions del forn incinerador, el bon veïnatge i les alternatives. Des del primer moment en què es va projectar la nova infraestructura es va partir de la base que es tractarien cada any un volum de residus que a la pràctica va resultar ser molt superior als que es generen. Amb la qual cosa sense els que s’importen de la Cerdanya, després de firmar un acord amb la Generalitat, estaria infrautilitzat i es veuria obligat a parar un determinat nombre de dies a l’any, com ja ha ocorregut. Col·lateralment, això havia comportat un deteriorament a les instal·lacions, i en conseqüència que s’encareixi el manteniment. Des de principis del 2017 no s’ha hagut de fer cap aturada no programada, segons ha explicat el Govern. Però el fet d’importar brossa de la comarca catalana va més enllà del volum de tones necessari per optimitzar el forn. Durant el temps en què Andorra no podia tractar les tones de residus que produïa per falta d’infraestructures, van ser els veïns els que ho van assumir, i ara que són ells que ho necessiten s’actua amb la reciprocitat deguda. Finalment cal posar sobre la taula quines són les alternatives a cremar els residus. Comptat i debatut només n’hi ha una; sempre que s’hagin de seguir tractant a Andor­ra. I els abocaments són una opció encara més nociva, tal com reconeixen els mateixos ecologistes. Aquesta realitat adversa no ha de ser motiu de resignació i deixar que els nivells de contaminació augmentin de forma progressiva, sobretot a les parròquies centrals. S’ha de trobar un equilibri que faci sostenible les necessitats a l’hora de fer front al volum de residus que es generen, cada cop més elevat per cert, i la qualitat de vida dels ciutadans. De manera que el Govern ha de potenciar les polítiques que ajudin a aturar la degradació del medi ambient. Accions que no s’han d’aturar en el forn, sinó que cal analitzar el problema en tota la seva globalitat. Per exemple, com ja s’està fent amb els vehicles, on s’ajuda els que opten per comprar els que menys contaminen. Ara bé, hi ha un aspecte clau que no depèn de les institucions, sinó de nosaltres, que hem de reduir el volum de residus que generem.