Editorial
Ordino vol més hotels
El comú d’Ordino va aprovar ahir la modificació provisional del pla urbanístic, que té un canvi rellevant: s’hi podran construir hotels de fins a 120 habitacions quan el límit actual és de 40. La corporació confia d’incentivar la construcció
El canvi al pla urbanístic ordinenc, que ahir va superar el primer tràmit, és cridaner. Es triplica la capacitat màxima dels hotels amb l’objectiu d’atreure inversions i acabar amb el dèficit actual de places que hi ha a la parròquia. Però el cònsol va defensar que s’hi inclouen exigències suficients per evitar construccions que puguin afectar l’entorn paisatgístic. Els futurs establiments hotelers podran tenir fins a 120 habitacions, però això s’haurà de compensar amb extensions importants de zona verda. “Així facilitarem que es puguin fer hotels més grans sense perdre la nostra essència”, va justificar Josep Àngel Mortés. El desig de la corporació és comprensible. Malgrat tenir el camp de neu i per tant un focus d’atracció de turistes no hi ha hagut un desenvolupament destacat de places hoteleres i el consegüent benefici que això suposa en l’activitat econòmica de la parròquia. La ubicació d’Arcalís i la seva carretera d’accés no han estat pas una ajuda. Una situació que ha anat en detriment de la parròquia, que no ha tingut el retorn que s’hauria d’esperar de tenir una estació d’esquí en el seu territori. Però ara Arcalís afronta una nova etapa i el comú entén que despertarà més interès d’inversors i que això s’ha d’acompanyar amb les eines per afavorir que s’hi puguin instal·lar. És un posicionament comprensible, dèiem, però també ho són les reticències que pugui generar aquesta modificació a la parròquia atès que l’entorn natural és sense dubte un dels valors d’Ordino. El repte és assolir l’equilibri entre l’anhelat desenvolupament econòmic i que no es perdi allò que el cònsol en diu “l’essència” de la parròquia que, en definitiva, és entorn i qualitat de vida. Les conselleres de l’oposició es van abstenir en la votació argumentant falta d’informació i que la majoria comunal no s’havia reunit amb tots els propietaris afectats. També van expressar els dubtes sobre la possibilitat que el canvi afavoreixi la construcció argumentant que les exigències respecte a l’extensió de zona verda podien ser un fre. Però els requisits són una salvaguarda perquè no s’hi facin construccions que puguin suposar un canvi de fesomia del paisatge, l’eina per a mirar d’aconseguir l’equilibri abans esmentat. I el que s’ha d’exigir a l’administració és una norma urbanística que vetlli per l’ordre i per una construcció integrada en l’entorn.