Més inclusió

La Fundació Privada Tutelar continua obrint el ventall de programes per donar als discapacitats de tot tipus més opcions d’integració en tots els àmbits de la societat. L’última novetat és posar en marxa un programa formatiu centrat en les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA). En format de prova pilot per un període d’un any, el projecte va donar ahir el tret de sortida i comença amb quatre usuaris, en espera de la pròxima incorporació d’un cinquè. Es tracta, segons va explicar el president del patronat de la Fundació Privada Tutelar, Joan Carles Rodríguez Miñana, d’un programa ambiciós que es caracteritza per l’alta especialització i formació en TEA dels professionals que hi treballen. També va destacar com a pilars del programa el disseny acurat dels espais, pensats concretament per als usuaris, i els programes específics dissenyats per a cada persona. El projecte, en el qual també ha participat l’Associació d’Afectats d’Autisme d’Andorra (Autea), neix amb l’ambició de superar l’etapa de prova pilot per tenir continuïtat molt més enllà. El programa ve a completar l’oferta dels que disposa la Fundació Privada Tutelar donant un servei a un sector de la població que ho necessitava i que fins ara no tenia accés a un recurs adaptat a les seves necessitats. Ho destacava Rodríguez Miñana en l’acte que es va dur a terme ahir, en el qual els representants d’Autea van recordar que el projecte dona resposta a una vella demanda de l’entitat en relació a l’abordatge educatiu de les persones amb trastorn de l’espectre autista d’alta necessitat de suport. Aquest programa és un més dels que ofereix la Fundació Privada Tutelar. La tasca que està fent està sent decisiva per superar obstacles i anar guanyant parcel·les fins ara vetades per als discapacitats. I la col·laboració pública, en el nou projecte també està implicat el ministeri d’Afers Socials, i privada està sent un encert per tirar endavant programes d’integració. En les institucions públiques i en les entitats privades, així com i sobre la societat en general, recau bona part de la responsabilitat per fer realitat que la vida d’aquestes persones que anomenem de manera generalitzada discapacitades no hagi de ser excloent en la majoria dels àmbits. Tot i això encara queda mola feina per fer en molts àmbits per assolir la seva total integració a la societat.