La història es repeteix

A principis de la dècada passada l’increment exponencial dels preus va comportar una dinàmica de trasllat de residents cap a l’Alt Urgell. El fenomen es va aturar en el moment que l’oferta a la comarca veïna va quedar per sota de la demanda i per tant els preus van començar a pujar. Els immobiliaris de la Seu adverteixen que aquesta situació sembla que torna a repetir-se. Tal com acaben els contractes de lloguer i els inquilins reben, en molts casos, increments de preu molt importants, la Seu d’Urgell i els pobles del voltant es converteixen en una alternativa real. La dinàmica apunta que no només continuarà, sinó que s’agreujarà. En l’anterior onada, amb el boom del totxo, una opció important va ser la compra de pisos o cases a l’Alt Urgell. Aquesta vegada aquest fenomen encara no s’està produint, però no es pot descartar si el preu dels lloguers continua augmentant i arriba un punt en què és més econòmic pagar una quota d’hipoteca que un lloguer. Aquesta opció però, és sempre un risc perquè l’atractiu de les hipoteques es basa actualment en uns tipus d’interès zero que no duraran indefinidament. Aquesta conjuntura ja va tenir lloc també durant el darrer període alcista i va comportar que quan els interessos van pujar de cop, una part dels compradors no van poder fer front a les quotes. És possible que Andorra s’estigui dirigint de forma imparable cap a un model monegasc on la població treballadora viu a les poblacions properes a la frontera. Però aquest no ha estat ni és un model volgut, sinó que arriba per un descontrol en els preus sense que a hores d’ara es puguin albirar mesures que tinguin un impacte real a curt o mitjà termini. El paquet d’accions aprovat pel Govern difícilment traurà pressió perquè bona part de les mesures tindran un efecte molt limitat. És difícil establir quina és la xifra dels habitatges de lloguer que manquen, però sí que està clar que cada cop han entrat més en el model d’apartament turístic i que no se’n construeixen de nous. Seria paradoxal que la història no hagués deixat clar, tenint en compte que fa poc més d’una dècada que va passar, els problemes que poden arribar per una escalada inaturable dels preus del lloguer. I tot apunta que el camí va en aquesta direcció de forma imparable.