Popularitzar Prada

Prada ha acollit un any més la tradicional Universitat Catalana d’Estiu, que arriba al mig segle de vida i que compta amb una diada dedicada a Andorra des de fa 31 anys. Una intensa jornada de ponències que comença a primera hora del matí i acaba ben entrat el vespre. Cada any la Diada Andorrana versa sobre una temàtica general que suscita les reflexions d’acadèmics i personalitats públiques del país. De la preocupació pel canvi climàtic manifestada a l’edició de l’any 2016 als reptes de l’acord d’associació amb la Unió Europea, amb intervenció de la ministra Maria Ubach inclosa, l’any passat. Fins a la història del parlamentarisme andorrà des de fa sis segles i el paper de la dona a la política del país d’enguany. Unes ponències desiguals entre si, marcades pel to més acadèmic i històric unes i pel to més actual i de denúncia d’altres. De denúncia feminista com la de l’ex-consellera demòcrata Meritxell Mateu o l’activista Vanessa M. Cortés a la de la manca de representativitat i pluralitat política de la periodista Noemí Rodríguez, passant per les dels líders polítics de l’oposició, que també van prendre part en les jornades.

De nou una trobada que reflecteix la important tasca organitzativa que duu a terme la Societat Andorrana de Ciències, amb divuit conferències que englobades dins d’un únic dia perden el valor que moltes elles es mereixerien. La densitat que adquireix la jornada la fa poc atractiva al públic, i això menysvalora la capacitat que podria tenir l’acte i fa que acabi esdevenint una activitat de pur consum intern, amb pocs més assistents a banda dels ponents. Per això seria recomanable abordar un canvi de plantejament que passi per la introducció de millores organitzatives per fer que la jornada sigui més amena i no tan atapeïda, amb més debat i menys exposició lineal que fa que acabi sent una activitat monòtona que no canvia amb el pas dels anys. Pel bé de l’interès de les ponències i dels participants, convindria replantejar la diada andorrana també incorporant-la al món de les noves tecnologies per fer-la més popular i accessible a tots els públics. Un factor que és molt necessari si es vol que el contingut de les xerrades, en aquest cas el parlamentarisme andorrà històric i actual, sigui conegut per tothom més enllà dels que en són entesos.