Política i funcionariat

La reserva de plaça indefinida no és una novetat. Hi va posar fre el govern d’Albert Pintat, que va reduir a un mandat, quatre anys, el temps que se li guardava la plaça al treballador públic que entrava en política. El primer govern taronja va ampliar la limitació a vuit anys, en línia amb el temps fixat per ocupar el càrrec de cap de Govern o cònsol. L’executiu, però, ha decidit tornar a la primera situació, una decisió que en primer lloc provoca fer encara més gran la bretxa entre sector públic i sector privat. Perquè els funcionaris marxen del lloc de feina sabent que el recuperaran encara que triguin deu, dotze o quinze anys a tornar, encadenant diferents càrrecs, un avantatge inexistent en el sector privat. Una altra conseqüència és què succeirà amb el treballador que ocupi la plaça que ha deixat el polític-funcionari. La situació d’eventualitat s’allarga i sense data de finalització, qüestió que xoca amb la voluntat de reduir la temporalitat a l’Administració. Andorra és un país petit, i per tant, amb pocs recursos per suplir una quantitat important de càrrecs. Situació agreujada pel fet que entrar en el món públic significa un seguit de renúncies que no tothom està disposat o pot fer, i una és la laboral. Això no ha de ser excusa, però, per tirar endavant una mesura com aquesta que facilita només a una part de la ciutadania dedicar-se a la política. Qui estigui convençut que vol seguir fent carrera en aquest àmbit després de vuit anys hauria de renunciar a la seva plaça de funcionari perquè, a més, quin sentit té tornar a un lloc de treball abandonat dotze anys enrere? La tasca que es duia a terme de ben segur que haurà sofert canvis i hi haurà gent més preparada per fer-la, persones que s’hauran format per respondre a les noves necessitats, que és una altra de les qüestions que vol incentivar la reforma de la Funció Pública. Qui obté una plaça de treballador públic guanya ja l’avantatge de tenir una feina fixa que difícilment perdrà. Ha de veure’s involucrat en una infracció molt greu perquè així sigui. Però hi ha d’haver algun fre a aquest lloc de treball per sempre. I el que seria del tot injustificable és que s’impulsi aquesta modificació en la manera de procedir respecte a les reserves de plaça per arreglar situacions particulars. Ha de prevaldre l’interès general, i aquesta és una màxima de la bona política.