Lleis per a la igualtat

El projecte de llei que ha treballat l’executiu és un text global que neix amb l’objectiu d’evitar els actes discriminatoris envers els grups més vulnerables. Pel que fa a les dones, i per primer cop, posa eines contra una de les problemàtiques que afecten el col·lectiu, la de la bretxa salarial. Imposa sancions als empresaris que incompleixin el deure de pagar el mateix als treballadors, siguin del sexe que siguin, per una mateixa feina. I estableix les bases perquè una dona pugui reclamar la diferència salarial des del primer dia si és que ha patit aquesta discriminació. Acció Feminista considera el text un primer pas, però insuficient, i per això va reclamar dimecres al ministre Xavier Espot una llei específica per lluitar contra la desigualtat entre sexes. Li va arrencar el compromís d’engegar una taula de treball a partir del setembre per abordar aquest futur text, una tasca que haurà de continuar la següent legislatura tenint en compte l’escàs marge que quedarà fins a les properes eleccions generals. La primera fita a superar, però, serà aconseguir que el projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació s’aprovi abans que no es dissolgui el Consell General. Hi ha molta feina legislativa per endavant, però els grups haurien d’entendre la prioritat d’aquest projecte de llei, que tampoc hauria de provocar grans discussions parlamentàries en ser una qüestió de necessitat social que genera consens. Lleis com aquesta són importants perquè atorguen protecció i mecanismes perquè no s’actuï amb impunitat contra algú pel seu gènere o condició sexual, la seva ideologia o la seva religió. Un text legislatiu que sigui més específic per garantir una igualtat efectiva entre les dues meitats de la societat ha de suposar, de la mateixa manera, una empara major per a les dones. Però una qüestió ha de quedar clara. Les lleis són positives sempre que hi hagi els mitjans per aplicar-les. De res servirà que el projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació reculli sancions als empresaris si després no es facilita a les dones els mecanismes per poder-ho denunciar d’una manera fàcil, que no els suposi un gran cost personal. I també és una evidència que les lleis per si soles no canvien mentalitats. S’ha de legislar però també educar. Són un cúmul de reptes per construir una societat igualitària.