Urgència d'habitatge

L’enquesta que elabora el Centre de Recerca Sociològica (CRES) corresponent al primer semestre d’aquest any confirma el que ja fa temps que es constata: el preu del lloguer s’ha situat com a principal problema d’àmbit social d’Andorra i ha esdevingut la primera preocupació dels ciutadans que han participat en l’observatori. Accedir a un habitatge assequible s’ha convertit en una odissea per a moltes famílies, fins al punt de frenar l’arribada de treballadors estrangers al país i posar en serioses dificultats l’economia de moltes llars. Un fenomen que lluny de moderar-se s’agreuja cada dia que passa i que exigeix mesures urgents. El context econòmic, malgrat la sortida de la crisi, no ha afavorit un gruix important de famílies que tenen problemes per fer front al pagament d’uns lloguers que s’han encarit exageradament. Tant és així que actualment la mensualitat que s’està pagant per als apartaments de lloguer se situa en uns 500 euros de mitjana per a un estudi; 650 per a pisos d’una habitació; 800 per al de dues habitacions, i 1.000 el de tres, quan fa no gaires anys aquests preus eren substancialment inferiors. Preus pràcticament prohibitius que exclouen una gran part de la classe treballadora i on també s’hi ha d’afegir el problema de la manca d’oferta de pisos. Prova d’aquesta urgència és el fet que segons les dades fetes públiques ahir pel CRES, l’habitatge ha passat a ser la inquietud més important del 25% dels enquestats, el triple de fa un any, quan eren tan sols el 8%, mentre que fa dos anys eren el 3%. Una conjuntura que ha portat el Govern a emprendre accions per intentar que més promocions de pisos es destinin al lloguer. Mesures necessàries que es plasmaran en una llei òmnibus que està enllestint l’executiu i que caldrà veure quins efectes tenen i si es noten a curt termini. Paral·lelament a això hi ha l’augment de persones que diuen que la seva situació està empitjorant i les que confessen que no es poden permetre tenir un ordinador, marxar de vacances o assumir una despesa imprevista de 700 euros. Unes dades que revelen un nivell de vida excessivament car en comparació amb el salari mínim, que no és suficient per fer front al que costa viure a Andor­ra. Tot plegat dibuixa una conjuntura complicada que perjudica la imatge del Principat com un país atractiu on instal·lar-se.