Pobres amb feina

Bona part de l’oposició i també del Govern i dels demòcrates s’han mirat amb molta distància el problema de l’habitatge. Aplicant el principi no s’hi pot fer res han estat impassibles davant una situació que ha empitjorat exponencialment. Segurament cap d’ells està afectat per l’impacte que està tenint el preu del lloguer en milers d’empleats de l’empresa privada. Si per a moltes famílies el percentatge que estan destinant a pagar l’habitatge és un suplici, l’escenari encara és molt més dur per a aquells que viuen sols. Els salaris més habituals a Andor­ra, segons les dades de la CASS, estan al voltant dels 1.500 euros al mes. El preu d’un estudi ja comença en 500 o 600 per una habitació, fins a 1.000 els de tres. El pitjor està per venir, perquè cada mes es van complint contractes datats del 2013, en plena part final de la crisi, i els llogaters es poden trobar amb increments que van des del 30 al 100% de l’import. Aquesta és la realitat que els polítics no han volgut veure fins ara. Afortunadament, per fi arriba una acció per intentar incidir en el mercat. La idea és simple. Cal més oferta per reduir la pressió de la demanda que fa pujar els preus. La majoria d’accions que recull la llei, no tindran afectació, o serà escassa o serà a un termini tan llarg que el paradigma del moment serà diferent. La taxa als pisos buits és l’única que pot tenir una repercussió real i efectiva en un termini raonable. Si arriba cap al setembre, com ha previst el Govern, pot ser un bon punt per encarar la temporada d’hivern amb millors condicions per a l’a­rribada dels temporers. S’ha de reconèixer que amb el tarannà marcadament conservador d’alguns membres de l’executiu, l’aplicació d’aquesta taxa demostra valentia política. Caldrà, però, una segona dosi de temperament per ser capaç d’establir un sistema efectiu que no acabi sucumbint a un nombre tan gran d’excepcions que la mesura perdi eficàcia. Ha arribat el moment que es visualitzi el fenomen que s’està començant a produir: el pobre amb feina. Es tracta de persones i famílies que tenen feina però que els sous que cobren, un cop se’ls redueix pel preu que han de pagar de lloguer, els acaben convertint en pobres funcionals. Sovint fins i tot necessiten ajudes socials. I aquesta realitat no es pot ignorar.