El vesper dels lloguers

Els lloguers continuen sent el principal problema social i tot apunta que continuarà empitjorant. La situació complicada no tan sols afecta la gent que està buscant habitatge en aquests moments, sinó també bona part dels que ja estan en pisos llogats. La por a l’increment de preus que s’espera en la majoria de casos a mesura que vagin finalitzant els contractes és una preocupació important. No tots els propietaris estan actuant de la mateixa forma, però n’hi ha que estan aplicant pujades d’entre el 25% i el 50% del preu de fa cinc anys. L’impacte del sobrecost de la vida vinculat al lloguer anirà fent-se més visible cada dia. El salari mitjà de 2.000 euros és una fal·làcia, ja que si es treu el sector financer i el sector públic queda en poc més de 1.500. I els salaris més habituals es troben entre els 1.200 i els 1.400 euros a l’empresa privada. Amb aquests condicionants és fàcil albirar que a moltes famílies, perquè per a les persones que viuen soles és directament un suplici, se’ls farà molt costa amunt arribar a final de mes. Estem a punt d’entrar en un escenari insòlit i trist amb gent que es trobarà en situació de precarietat tot i tenir una feina fixa. El Govern ha d’actuar de forma més contundent, perquè les mesures que ha presentat no donen cap garantia a curt termini, molt poques a mitjà i només alguna a llarg. Es requereixen mesures d’impacte i no cal oblidar que la pròpia patronal ha alertat que s’està complicant molt que arribin nous empleats a Andorra a causa que amb els salaris que es paguen no es pot fer front als lloguers que s’estan demanant. Accions com demanar a les ONG que prestin pisos són lloables, però no tenen cap incidència real en el problema. Fan falta milers de pisos, no un grapat, per augmentar l’oferta i que la demanda baixi la pressió. Al final, les úniques solucions passen per posar molts més pisos al mercat i ajudar a fer que disminueixin els preus per la major oferta o fer accions directes sobre els preus, però aquesta segona és molt perillosa i només pot aplicar-se en cas d’extrema necessitat. No s’estan fent noves construccions i els habitatges que estaven buits continuen en el mateix estat. Des del final de la crisi cada any s’ha augmentat en mil persones de mitjana i en canvi hi ha menys pisos.