Dos blocs electorals

Les direccions dels liberals i els socialdemòcrates ja fa mesos que van concloure que el criteri de practicitat s’havia de posar per davant de la ideologia. L’anàlisi de les possibilitats electorals deixava els dos partits amb poques opcions de guanyar alguna territorial i fins i tot tenien molt difícil presentar una candidatura de mínims a Sant Julià, Canillo i la Massana. Tant Jordi Gallardo com Pere López saben que s’estan jugant el futur polític. Quedar en una forquilla d’entre dos i quatre consellers generals, si no guanyessin cap territorial, els condemnaria. Han decidit apostar per una unió molt arriscada perquè bona part de l’electorat tradicional pot veure un pacte contra natura. Però davant de la incògnita de com respondrà l’elector davant aquesta proposta de llistes conjuntes dreta-esquerra a les territorials i candidatures separades a la nacional, els demòcrates han optat per negociar obertament amb Unió Laurediana i Ciutadans Compromesos. Els moviments semblen encaminar els comicis a un duel entre dues plataformes. Per una banda, els demòcrates amb Unió Laurediana i Ciutadans Compromesos i, per l’altra, Liberals amb els socialdemòcrates. L’opció que el bloc opositor inclogui SDP dependrà de la capacitat de les direccions del PS i L’A per convèncer els més reticents a compartir llistes amb Jaume Bartumeu. Els acords, per molt que ho neguin els protagonistes, estan força avançats en el sentit que un retroalimenta l’altre. La creació de qualsevol dels dos blocs gairebé obliga a edificar l’oposat. És cert que la plataforma opositora ho tindrà més complicat si finalment les llistes nacionals són separades perquè les candidatures nacionals i les parroquials hauran de ser molt cautes per no caure en contradiccions flagrants. Els programes dels dos partits són diametralment oposats en temes com ara Europa o el vessant social i és possible que el principal lema en les llistes parroquials sigui barrar el pas als demòcrates per evitar un tercer mandat consecutiu. La necessitat de pactes de gran volada ha fet canviar la tradicional espera fins a l’últim moment i aquest cop tot es mou, i es mou molt ràpidament. I els moviments en realitat s’estan fent sense tenir gaire clar si els comicis seran en poc més de sis mesos o en gairebé un any.