Les misèries de la CASS

La Seguretat Social ha tingut la mala sort que en pocs dies han coincidit l’informe que ha emès el consell d’administració sobre les dures mesures i retallades que s’hauran d’aplicar a les pensions per garantir la viabilitat del sistema, i l’informe del Tribunal de Comptes que mostra com la CASS malbarata de forma flagrant els diners públics quan paga els seus empleats. D’entrada cal dir que el problema arrenca fa dècades. Els successius consells d’administració es van dedicar a comprar el favor dels treballadors amb un seguit de complements i primes que els van convertir en els empleats públics comparativament millor pagats. Cal recordar episodis de cònsols demanant augments de salaris per no cobrar menys del que estaven percebent a la parapública. Tots els organismes públics i parapúblics nacionals s’han dedicat a regalar primes, complements, dietes o drets de jubilació irregulars amb els diners de tots, però la CASS va sublimar el model fins a portar-lo a fregar l’espoli. La falta d’impudícia ha portat la Seguretat Social a pagar primes per arribar a l’hora, per treballar les hores marcades (quan estan fent intensiu), a tenir dedicació exclusiva, a estar en una àrea concreta per la qual ja se l’està pagant... Són incomptables els conceptes que no tenen sentit. I només faltava que s’estiguessin abonant diners de tots per col·laborar en el projecte de reforma sanitària de Lluís Bugués (el MAAS) i que va ser descartat quan encara era un esbós. Amb aquest escenari es demanarà als assalariats una retallada important de les pensions, retardar l’edat de jubilació, més cotització... Els culpables d’aquesta situació són tots els consells d’administració i directors que directament han hipotecat diners de les cotitzacions en donar privilegis injustificats als empleats de les parapúbliques, i dels diferents tribunals que han decidit establir que per molt irregular que sigui una prima un cop ja s’ha cobrat passa a ser un dret adquirit. Les sentències contra el sentit comú i en contra de l’interès general, especialment quan afecta els diners de tots, acaben costant una factura molt alta a la ciutadania, i aquest n’és un cas ben evident. Els tribunals han fet que aquesta injustícia, que es paga mes a mes amb els diners de tots, sigui intocable.