1 de maig descafeïnat

El clar enfrontament dels sindicats de l’administració pública amb el Govern per la reforma de la Llei de la Funció Pública induïa a pensar que aquest any el Primer de Maig seria molt més reivindicatiu i participatiu que els dels darrers anys. La història és sabuda: les manifestacions van anar a menys, el nombre de participants va acabar sent residual i al final es van deixar d’organitzar. S’han fet activitats alternatives. L’any passat, una taula rodona. I aquest any el que organitzaran, segons va avançar el secretari general de l’USdA, serà una compareixença de premsa per presentar alguna de les tres iniciatives legislatives populars per a les quals han estat treballant i recollint suports: una de responsabilitat política, una altra d’avançament electoral i la darrera de modificació dels sistema electoral. Una de les justificacions recurrents dels sindicats per explicar el perquè del poc seguiment de les activitats reivindicatives del Dia de treballador era que per a una gran part dels assalariats del país és un dia laborable normal, per la qual cosa han seguit insistint en la necessitat que esdevingui festiu obligatori. Però aquest no és el cas dels treballadors públics –a part d’excepcions com, per exemple, els cossos especials–. Així que, si més no, sorprèn la decisió presa. El cert és que després de les dues jornades de vaga i malgrat les amenaces recurrents de noves mobilitzacions, la situació ha derivat en una espècie de calma tensa. Possiblement en espera d’esdeveniments durant el tràmit parlamentari. Però també perquè el col·lectiu més mobilitzat, el de l’educació, resta pendent del que succeeixi amb la seva llei pròpia, que encara s’està acabant de perfilar. Però si el Primer de Maig ha d’esdevenir un termòmetre de la salut sindical, novament es posa en evidència que és força precària. I cal recordar que no tan sols està en procés la renovació de la normativa que afecta els treballadors públics, els parlamentaris també estan treballant sobre un Codi de relacions laborals que, entre d’altres conseqüències per als assalariats de la privada, n’abarateix l’acomiadament. Seria un 1 de maig aparentment abocat a la mobilització, doncs. Però serà un altre Dia del treballador que passarà desapercebut. I ja no es podrà justificar perquè hi ha un important nombre d’assalariats que treballen.