Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Editorial

Els comuns que vol el PS

És recurrent que des de l’oposició es critiqui el pes excessiu de les majories comunals
Actualitzada 20/04/2018 a les 06:42
El text elaborat pels socialdemòcrates suposava una petita revolució respecte al funcionament comunal en tant que incloïa propostes trencadores com són l’eliminació de la figura del cònsol menor. A més, la pretensió de la proposta de llei passava per assegurar un paper més destacat a les minories, ara sovint molt residual pel propi sistema electoral. Malgrat que el resultat dels comicis sigui ajustat entre guanyadors i perdedors, el sistema relega l’oposició a un paper que és fiscalitzador però amb les limitacions d’haver de fer aquest paper de control amb un, dos o tres consellers davant els recursos més importants de la majoria. D’altra banda, l’oposició mai no té marge de maniobra per incidir en les decisions. La proposta, però, no seguirà el tràmit parlamentari després de ser rebutjada per DA, pels consellers d’UL i els independents de la Massana, pel representant d’SDP, Víctor Naudi, i la independent Sílvia Bonet. Els socialdemòcrates només van comptar amb el suport dels consellers liberals, una decisió que sobta per la concepció respecte a l’estructura d’Estat que fins ara han defensat des de la formació. Els liberals van matisar que no estaven d’acord en l’eliminació del cònsol menor però que compartien la necessitat de reformular el funcionament comunal. És recur­rent que des de les files de l’oposició es carregui contra l’enorme pes que tenen les majories comunals o que es critiqui el pes de les parròquies en la distribució d’escons de les eleccions generals. Però en canvi, és un plantejament inexistent quan els que critiquen han estat governant. Liberals i PS han gestionat corporacions. I les oposicions s’han trobat amb els mateixos problemes que tenen avui dia les seves: l’escassedat de recursos per poder fer aquesta oposició i sovint estar sotmesos a la bona voluntat de l’equip de govern per tenir accés a la informació. El que tindria valor és que el plantejament es fes quan es governa: quedaria clara la fermesa del posicionament polític. Perquè és un debat a abordar. Es va triar un sistema per assegurar la governabilitat dels comuns però les oposicions no haurien de tenir un paper purament testimonial perquè així també es menysté els seus electors. Hi ha d’haver una fiscalització per salut democràtica. Però segons el tarannà de qui governa malauradament la minoria pot acabar amb aquest rol.
Etiquetes
  • #2 Conxita
    (20/04/18 16:48)

    Molt cert. El paper testimonial de l'oposició,  el penós dependre de la bona voluntat del cònsol major, va convertir en heroica la denúncia dels abusos, mariscades a dojo i altres dels cònsols Gil i Torrentallé a St. Julià.

    Respondre
  • #1 Comuns
    (20/04/18 08:53)

    Els comuns amb majoria,s'han convertit en "Cortijos particulars"de la majoria i encara dins la majoria només d'un parell o tres que remenen la cassola,aquests son els que fan,desfan,atorguen premis,tornen favorets electorals,protegeixen als amiguets,si convé fan alguna ordinació a mida en alguna Parròquia alta ha succeit,i un llarg etc.la resta no s'entera de res només cobra el sou a fi de mé .Aixó son els comuns

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477