Acord en transferències

La solució més ràpida i més fàcil s’ha acabat imposant com a via per desencallar el repartiment de transferències. Distribuir a parts iguals era la fórmula que evitava entrar novament en un debat respecte a quina part es quedava cada parròquia. És cert que alguns comuns estaven més per la fórmula de premiar territori i població (els criteris tradicionals), però al final s’ha imposat el seny. La quantitat per repartir (4,4 milions inicialment que posteriorment acabaran sent 6 i escaig) és relativament petita, la qual cosa significa que els marges entre aplicar un criteri o l’altre mouria poc el resultat final. L’acord hauria de donar pas que la legislació es pugui aprovar, i és de preveure que alguns consellers de Sant Julià i la Massana donin els suports necessaris perquè això passi. Seria difícil explicar el contrari, especialment després que els set comuns hagin estat d’acord amb aquest model. No deixa de ser paradoxal que possiblement el comú de Sant Julià de Lòria no surti beneficiat d’aquesta fórmula de parts igual i que fins i tot pugui perdre diners –no molts– respecte al model anterior. Perquè va ser l’informe que va encar­regar el cònsol contra la llei el que va motivar que finalment l’oposició portés el text al Tribunal Constitucional. No és menys paradoxal que les deficiències principals que apuntava el catedràtic Aparicio en l’informe lauredià no hagin estat corroborades pel Constitucional. I finalment la supressió dels criteris (entre els quals el compliment de la separativa d’aigües o el cens) que va determinar el TC no han suposat cap benefici per a Sant Julià, sinó més aviat el contrari. La importància de l’aprovació de la reforma de competències i transferències comunals es troba fonamentalment en dos punts. D’una banda, fixar la transferència anual als comuns en 55 milions d’euros. Així es posarà fi a la disbauxa creada per l’increment de la recaptació impositiva nacional, que acabava fent augmentar cada any la transferència de forma molt important. I de l’altra, permetrà establir la cessió obligatòria de terrenys dels comuns a Govern per a la construcció d’equipaments nacionals d’interès general. Aquest precepte és bàsic per garantir el desenvolupament de les infraestructures necessàries per al país sense por al bloqueig que puguin fer els comuns.