Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Editorial

El preu de les bosses

Fa tot just tres mesos va entrar en vigor el nou decret per reduir l’ús de les bosses de plàstic. Es va imposar un preu més dissuasori, d’entre 10 i 15 cèntims d’euro, i les grans superfícies han constatat que en venen menys
Actualitzada 26/02/2018 a les 06:41
Les xifres varien d’un establiment a altre, però la coincidència és que des que s’ha de pagar un mínim de deu cèntims d’euro per endur-se una bossa de plàstic per carregar la compra, el consum ha baixat. Aquest era l’objectiu del ministeri de Medi Ambient quan va decidir que se n’havia d’apujar el preu per tal de rebaixar-ne l’ús. Els dos cèntims d’euro que s’havien fixat el 2012 havien quedat curts, tal com reflectien les xifres de consum: dels 47 milions que s’havien emprat el 2014 es va passar als 53 el 2015. Els compradors semblaven haver-se acostumat a la despesa extra i mancava un grau d’implicació major dels establiments. El decret en vigor prohibeix, però, la pràctica d’oferir la bossa al client, de manera que els negocis s’apunten a la sensibilització a la clientela, a més, amb missatges a favor de la minimització dels residus en les bosses que entreguen als clients. No té sentit una altra manera de fer-ho, perquè instant els clients a adquirir-ne la iniciativa perd el seu sentit, que és el de reduir l’impacte mediambiental del plàstic i no pas el d’incrementar el tiquet de la seva compra. Algun comprador consultat comentava ahir que l’autèntica manera de demostrar que no es busca el negoci extra és fer desaparèixer les bosses dels establiments. No hi ha dubte que així s’evitarien suspicàcies i s’obligaria tothom a anar a comprar amb la seva pròpia, però a Andorra hi ha un factor a tenir en compte, que és la gran quantitat de compradors turistes i, per tant, que és més difícil que viatgin amb una bossa de roba o un car­ro de la compra. També és important remarcar que reduint les bosses de plàstic en què tradicionalment s’ha carregat la compra no s’acaba el problema. Encara s’usen quantitats ingents de les que no tenen anses per carregar des de la fruita fins a la verdura, a banda del gran nombre d’aliments que se serveixen envasats. Només els consumidors molt conscienciats intenten prescindir-ne, però l’entorn no sempre ajuda. I és que la qüestió va més enllà de la sensibilització dels propis compradors, els establiments també han de ser proactius en aquest sentit. No cal dir, però, que l’idoni hauria de ser, i en això cal seguir treballant, que no siguin els diners els que facin a un comprador rebutjar el plàstic, sinó la pròpia voluntat de contribuir a la protecció de l’entorn.
Etiquetes
  • #2 Nazaret
    (26/02/18 20:29)

    Les borses més còmodes són del tipus de les de plàstic que pots portar a sobre sense que es noti per fer la compra ocasional. Hi bosses biodegradables no dependents del petroli i reciclables a un preu molt inferior a 0,10 €. Les té Ercros i qualsevol química mitjana, però clar, per pensar no guanyen diners nostres polítics. A més, la gent ho entendria i com a país si només fem servir aquest tipus de bosses seriem reconeguts.

    Respondre
  • #1 Un altre negoci
    (26/02/18 09:52)

    Els fabricants de menjar poden envasar els seus aliments en plàstic i no paguen per això però el sofert consumidor ha de pagar per una bossa de plàstic? Avui en dia tot es disfressa de ecologisme per cobrar més impostos.Diuen que el fumar mata, que produeix cancer, que genera milers de milions en pèrdues a l'estat però en comptes de prohibir-el que fan és posar un impost cada vegada més gran. Això demostra que l'estat no es preocupa per la teva salut ni per la de ningú i menys pel medi ambient, sinó que camufla el seu afany d'impostos amb suposats fins humanitaris.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts