Policia expulsat

Un arrestat va oposar resistència i va insultar els efectius del cos de seguretat tant en el moment de ser detingut com durant el trasllat en el vehicle oficial. Un cop estava a l’edifici de l’Obac un agent va agredir el detingut amb cops a la cara i una puntada de peu al cap mentre estava emmanillat. Les càmeres de l’edifici van constatar l’agressió. El policia va ser detingut i va ser jutjat per ordenança penal amb una condemna d’inhabilitació durant sis anys. La doctrina que es va derivar del cas Prados estableix que un policia en ser inhabilitat queda expulsat del cos. El concepte es basa en el fet que s’entén que la inhabilitació significa la pèrdua de la condició de policia. Per tant un cop s’ha perdut se’n deriva automàticament l’expulsió, ja que hauria de tornar a presentar-se i guanyar una plaça d’agent en un concurs públic. Aquesta filosofia aplicada pel ministeri d’Interior dona moltes més garanties respecte que els agents tindran un comportament idoni. Són persones armades que tenen com a missió fonamental la protecció de la ciutadania. Situacions com la d’agredir detinguts són inacceptables i pròpies de temps foscos. La instal·lació de càmeres en els punts clau de l’edifici central permet que tothom tingui més garanties; tant els detinguts, perquè disposen de proves en cas de rebre un tracte inadequat, com dels propis agents en cas de possibles denúncies falses per maltractaments. Encara que en aquest cas la persona agredida va tenir una actuació inicial censurable (amb insults i resistència als agents) res justifica que s’agredeixi un arrestat. És un principi bàsic per al bon funcionament, amb l’agreujant que el detingut es trobava emmanillat i no estava protagonitzant cap intent de fugida. Les sancions als policies s’han d’imposar amb proporcionalitat, però els successos dels maltractaments a un arrestat emmanillat són suficientment greus per justificar l’expulsió del cos. Els agents han de tenir molt clar que representen una institució i que tenen uns paràmetres de comportament i actuació en el qual no es poden sobrepassar línies vermelles. Les excuses respecte a la tensió del moment no poden ser vàlides per justificar qualsevol actuació. Aquest agent va sobrepassar clarament una línia vermella i per això havia de ser expulsat.