La urgència dels refugiats

Corria el 2015 quan el cap de Govern va anunciar que Andorra es convertiria en un país refugi de persones expulsades dels seus països per culpa de la guerra. Han passat quasi tres anys i el Principat encara no ha rebut la vintena de persones que es va comprometre a acollir. Tres anys en un context de guerra i exili és molt de temps. Suficient perquè Europa s’hagi posat en evidència davant del món pels incompliments humanitaris. El Govern va anunciar el 2017 que aquest any Andorra viuria l’ar­ribada de refugiats sirians. Veurem si serà així. De moment, més enllà de l’anunci, entrat el 2018 no hi ha hagut cap concreció sobre com es vehicularà l’acolliment d’unes persones que no poden estar pendents de retocs legals i que necessiten urgentment que els estats que es diuen de pau actuïn. Oferir refugi hauria de ser una prioritat per a tots els països civilitzats, sobretot aquells que tenen un passat social i cultural lligat a l’exili i al refugi, com és el cas d’Andorra. Una terra per la qual van passar entre 15.000 i 25.000 persones durant la guerra civil espanyola, tal com ha documentat la historiadora Maria Jesús Lluelles. Un 1,5% dels refugiats polítics catalans van transitar pel Principat en un avatar històric que ha marcat la fisonomia sociològica del país. Andorra ha fet la feina d’omplir el buit legal que tenia en la matèria elaborant una llei per permetre l’acollida d’estrangers per raons humanitàries. Gràcies a aquesta norma, es crearà una autorització específica de residència i treball per a un termini de dos anys, període en el qual s’haurà de regular el dret d’asil perquè els nous residents puguin demanar protecció. L’Estat, a més, els garantirà allotjament, serveis socials, educació i cerca de feina. Ara, doncs, falta passar de la teoria a la pràctica, i això no depèn només d’Andorra, sinó de la UE en conjunt i especialment dels estats veïns, Espanya i França. Ho reclama la realitat, per la magnitud que ha agafat el conflicte humanitari actual, i ho reclama la mateixa societat, també al país, on s’està creant una associació d’ajuda a les persones refugiades, anomenada Obrim-los, obrim-les, responent al clam global d’obrir fronteres. El col·lectiu, que ja ha alertat del risc que el procés s’alenteixi, critica que la llei només contempli els desplaçats procedents de Síria i que encara no es reconegui el dret d’asil. Qüestions que s’hauran d’aclarir a mesura que es vagi fent efectiva l’arribada i acollida dels refugiats.