Crispació a urgències

La direcció de l’hospital es va reunir ahir amb els metges del servei i avui ho farà amb les infermeres. La mesura per revertir la situació que va anunciar és una comissió de treball que integraran totes les parts implicades per mirar de trobar solucions conjuntes. Avui, però, donaran més explicacions en una compareixença de premsa. El gran problema que viu el servei és la manca de personal i l’augment de feina inherent a la temporada d’hivern per l’arribada de turistes i les patologies associades a la pràctica de l’esquí, així com els efectes de malalties de l’època, com l’epidèmia de la grip, han acabat de tensar la situació. Els responsables hospitalaris fa dies que busquen metges d’urgències però no està sent una tasca fàcil. D’un total d’onze incorporacions que s’havien de fer efectives finalment només se n’han pogut concretar nou, que haurien d’anar materialitzant-se les properes setmanes. El ministre Jordi Cinca es va referir a les dificultats relacionades amb el fet que s’ha d’atreure personal estranger i que, per tant, el desplaçament li ha de ser atractiu. Però els màxims responsables hospitalaris també esgrimeixen uns tràmits burocràtics farragosos que provoquen que una contractació des que es formalitza fins que es fa efectiva pugui trigar mesos. Qüestions inherents a la professió com ara el reconeixement del títol o l’autorització del ministeri de Salut tenen uns tempos que poden acabar provocant que aquell facultatiu inicialment interessat a fitxar per l’hospital acabi trobant una nova feina més interessant per a ell mentre els tràmits burocràtics a Andorra segueixen pendents. Agilitar aquests passos al màxim sense que això hagi de significar que no es facin les comprovacions necessàries sobre la vàlua professional i l’experiència de qui es contracta és una acció necessària. La situació també obliga a replantejar-se l’oferta que es fa als facultatius, que ha de ser prou atractiva tant perquè vulguin instal·lar-se al país com perquè s’hi vulguin quedar. I la direcció hospitalària ha de tenir una capacitat de reacció major que la que ha demostrat fins ara. Esperar que la situació arribi a aquest límit de crispació malgrat la voluntat de solució mostrada als professionals és un fet que no s’hauria de tornar a repetir en un servei essencial com el de les urgències hospitalàries.