Rotació laboral brutal

Les xifres expliquen moltes coses que van més enllà de la fredor dels números. Dels més de 125.000 assalariats que van treballar alguna vegada a Andorra n’hi ha 75.000 que no hi van estar ni un any i 47.000 entre un i cinc anys. Quan es mira enrere només el 3% dels empleats que ja no estan al país van cotitzar més de cinc anys. Les xifres s’expliquen per unes condicions laborals que no han estat ni són envejables i diuen que Andorra ha estat un país d’oportunitats, però només per a una escassíssima minoria. Tampoc no es pot oblidar la nul·la voluntat integradora que es va viure fins a mitjan anys noranta, quan es va fer el primer gran pas de permetre l’accés a la nacionalitat per anys de residència. Encara avui s’ha de tenir molt present que des de mitjan anys setanta fins a mitjan dels noranta els nounats de pares estrangers no tenien dret a accedir a la nacionalitat del país on havien nascut. No cal autoflagel·lar-se, però sí reconèixer que no hi ha hagut les millors condicions perquè els empleats que arribaven de fora se sentissin acollits i integrats. Andorra és la primera i principal víctima de tot aquest procés, amb una societat poc estructurada en què una part important de la població entén el país com un lloc on treballar (més o menys temps) per acabar marxant. La imatge més clara és que la majoria dels que han pogut accedir a la nacionalitat per fer vint anys que són al país han preferit mantenir la seva d’origen. També entre part del jovent nascut aquí es manté certa reticència envers tot el que significa Andorra i l’andorranitat. Gabriel Ubach té raó quan destaca que la mitjana de sous és baixa. Perquè els salaris s’han de comparar amb el nivell de vida, i amb el preu dels lloguers i de la resta de necessitats bàsiques els salaris que s’estan pagant (el més comú és d’uns 1.250 euros, segons les dades de al CASS) són insuficients. I no va al·ludir al salari mitjà de 2.000 euros perquè la xifra respon simplement al fet que en el sector públic la mitjana és molt més alta que en el privat i que hi ha algunes àrees, com ara la financera, on una sèrie de salaris fan saltar les mitjanes. Una rotació laboral tan descontrolada seria quelcom a aturar i corregir, però tot apunta que la situació difícilment canviarà i el 2018 ja haurà rotat un nou percentatge important d’empleats.