Salaris baixos

Les estadístiques mostren com el setanta per cent dels assalariats cobra menys de dos mil euros al mes i tan sols el deu per cent supera els tres mil euros. Però la dada més concloent és que la meitat dels treballadors a sou perceben menys de 1.500 euros mensuals. Ha estat un gran encert de la consellera Sílvia Bonet demanar aquestes dades, perquè d’una vegada per totes s’ha desmuntat la teoria respecte al fet que els salaris estaven ajustats. Aquesta línia errònia es mantenia sobre la base de dos elements: el sou mínim és de mil euros i el mitjà és de dos mil. Les forquilles salarials han mostrat com una petita elit cobra tants diners que acaba alterant les estadístiques. Els números aporten un bany de realitat respecte que hi ha milers de treballadors que estan rebent remuneracions que els han de fer molt difícil viure dignament en un país amb un nivell de vida força alt. El preu dels lloguers, en què a dia d’avui és molt complicat trobar un apartament per menys de 500 euros, és un dels indicatius respecte a la complicació que experimenta un percentatge tan gran de la població assalariada. Comparant amb la mitjana espanyola, Andorra no en surt beneficiada perquè seria molt equiparable quan el cost de la vida (s’inclouen totes les regions espanyoles) és molt més baix que el del Principat. I a les xifres hi cal afegir que bona part dels funcionaris i dels empleats de les empreses públiques o semipúbliques cobren de mitjana força més que els de la privada, com reflecteix el departament d’Estadística partint dels salaris del sector públic. La revelació de les dades col·loca els empresaris i les administracions en la tessitura d’acceptar la realitat i entendre per què falten tants llocs de treball i per què existeix una rotació laboral infinita. S’entén que en els marges que s’estan movent els salaris finalment els empleats acabin marxant d’una feina per només un grapat d’euros més. La pregunta de Bonet ha permès fer caure el mite dels 2.000 euros com a salari habitual al país. Set de cada deu estan per sota i cinc de cada deu estan lluny perquè cobren menys de 1.500. Difícilment s’albira que en el futur a curt termini hi pugui haver una tendència general a augmentar els salaris. La lenta sortida de la crisi i el retorn dels beneficis haurien d’acabar repercutint en tothom.