Falten pisos de lloguer

Situació límit. Desesperació dels que arriben. Propietaris que dupliquen el preu dels immobles. Lloguers que s’aproximen a salaris. Molts, moltíssims pisos tancats. Inacció política. Aquest és el resum del punt de vista dels immobiliaris sobre la situació de l’habitatge a Andorra, tal com es recollia al reportatge publicat al Diari. El sector indica que a dia d’avui ja és complicat trobar pisos a les parròquies centrals per sota dels 800 a 1.000 euros. L’augment de la demanda i la falta d’oferta estan convertint el lloguer d’habitatges en un dels grans problemes. La situació es complica mes a mes i l’única opció que de moment ha obert el Govern, respecte al fet que demanarà als bancs que posin al mercat els pisos que tenen buits, no sembla suficient. Les entitats financeres asseguren que no disposen d’un parc d’habitatges gaire gran i que la major part dels pisos que hi havia a l’inici de la crisi, per morositat de propietaris o promotors, han anat sortint. És un problema molt important perquè les solucions són molt complicades, entenent que no hi ha perspectives de noves edificacions de blocs de pisos durant els propers anys. La falta de crèdit per als promotors o el preu del terreny són dos dels factors més importants que frenen el retorn de l’activitat constructora. Un punt clau és saber quin és el nombre de pisos buits existents i quins en són els motius. És un aspecte d’extrema importància perquè si es confirma que per diferents raons hi ha milers d’habitatges sense utilitzar es podrien plantejar mesures des de l’Estat per aconseguir que la major part d’aquests habitatges puguin entrar al mercat de lloguer. La situació actual és molt complicada, segons reconeix el mateix sector, i la perspectiva és encara pitjor. Falten dos mesos perquè arribin els temporers. L’any passat ja hi va haver problemes per poder donar habitatge als treballadors que venen a la temporada d’hivern, però enguany la situació apunta a ser més complicada perquè la falta d’habitatges és més important. Les administracions públiques han de prendre bona nota de la necessitat d’actuar i possiblement sigui convenient crear una taula de l’habitatge. El més important és evitar arribar als nivells de precarietat que s’han vist en d’altres indrets amb problemàtica similar.