Argument fora de lloc

La vintena de militars, guàrdies civils i policies espanyols que denuncien un tracte discriminatori per part del govern espanyol per la pensió que perceben segueixen insistint en l’argument que ja van usar quan van presentar una recusació contra el magistrat andorrà a Estrasburg Pere Pastor, que no els va admetre a tràmit la demanda que havien interposat al Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquest cop és en un escrit a l’ONU on sostenen que Pere Pastor és assimilable a un jutge espanyol i que, per tant, no hauria d’haver estat qui prengués una decisió amb relació al recurs. Basen el seu argument en el fet que, segons ells, el Principat té una dependència administrativa de l’Estat veí del sud en matèries com l’educació o defensa, i que un dels dos caps d’Estat, l’arquebisbe de la Seu d’Urgell, té nacionalitat espanyola. Tornen a incórrer, d’aquesta manera, en un error greu, que menysté Andorra i que treu pes a les seves pretensions per legítimes que puguin ser. Perquè és com a Estat reconegut per les institucions internacionals que el Principat té un jutge propi a la cort europea i, per tant, cap organisme pot donar validesa al que sostenen els demandants. Evidentment tampoc l’ONU. Amb la insistència en aquesta valoració el que hom podria concloure és que els demandants no troben arguments jurídics de pes per defensar els seus interessos –se senten perjudicats perquè perceben una pensió inferior a la de companys que han estat víctimes d’atacs terroristes malgrat que ells també han patit lesions en acte de servei– i que, per tant, busquen motivacions de tipus polític. Però el que demostren és un desconeixement absolut respecte a la realitat del Principat i les seves institucions. Treuen de context qüestions com l’educativa o la institució del Coprincipat per crear en el seu benefici un argument malintencionat que esdevé una manca de respecte. Malgrat que Andorra tingui unes especificitats associades a la seva petitesa és un Estat de ple dret perquè si no ho fos ni podria triar un magistrat per al Tribunal d’Estrasburg ni participaria activament en les assemblees generals de les Nacions Unides. Els demandants haurien de repensar les seves accions i basar únicament i exclusivament la demanda en motivacions jurídiques si és que volen que sigui escoltada.