Fertilitat en suspens

Govern va actuar amb certa precipitació a l’hora de buscar determinats inversors forans perquè s’instal·lessin a Andorra. El cas de la Clínica Marquès de fertilitat és potser el més flagrant. Negociar amb un complex mèdic sense disposar d’un marc legal en què es regulin les pràctiques que ve a desenvolupar no té cap sentit. És normal que per molta voluntat per part de l’executiu i de la clínica el projecte s’hagi d’aturar fins que no estigui fixat l’escenari on ha d’actuar. Perquè en un tema tan delicat com la fertilitat, en què hi ha una sèrie de situacions polèmiques, és l’Estat qui ha de marcar l’escenari que considera adient, sense canvis pel simple fet que un inversor estranger vulgui implantar un negoci. Per exemple, si s’ha de permetre l’elecció de sexe quan hi ha una malaltia congènita greu que afecta només si és nen o nena és el Consell General qui haurà de prendre la decisió sobirana de com s’ha de legislar. Aquest exemple és extensible a molts altres i és el conjunt de tot el que finalment fixa si Andorra ha de ser un país progressista o conservador en aquesta matèria. Perquè també ha de ser el legislador qui tingui en compte les conseqüències dels límits permesos envers el Coprincipat episcopal, i també sobre el gal, si els criteris són molt diferents als de la República Francesa. El Govern a vegades té la capacitat de sorprendre més enllà de qualsevol predicció. És evident per a tothom interessat en el tema que si un ministre amb profundes conviccions religioses li encarrega un text sobre fertilitat a un professor d’una universitat pontifícia dels jesuïtes el resultat final estarà o a la banda més conservadora o directament inhibint-se de fixar cap criteri. La segona opció ha estat l’elegida, segurament perquè si hagués entrat a fixar els criteris negre sobre blanc algun dels preceptes hauria provocat una forta polèmica. I l’executiu sorprèn perquè ara no sap què fer amb la llei quan era força evident el que passaria. Sembla que l’agafi de sorpresa i que tornem a estar com al principi, després d’haver pagat per un treball que ja se sabia que difícilment seria compatible amb l’obertura en el camp de la fertilitat. El més irònic és que tot l’afer només va tenir un detonant: el desig de la Clínica Marquès de fertilitat d’instal·lar-se a Andorra.