Calen canvis a Prada

La Diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada que organitza la Societat de Ciències ha arribat a la trentena edició amb les mateixes virtuts i defectes del primer dia. Encara que amb el pas dels anys s’estan accentuant més els defectes que les virtuts. La convocatòria de per si ja és una iniciativa destacable, darrere la qual hi ha un treball ingent d’organització. La tria de la temàtica a debatre és sempre encertada i de màxima actualitat, i com a exemple trobem la que s’ha escollit enguany: Andorra i l’acord d’associació amb la Unió Europea. L’e­lecció dels ponents és un altre dels punts forts de la diada pel ventall de perspectives que ofereixen sobre el tema a tractar. Però alhora aquest ambiciós plantejament es converteix en un dels defectes de la convocatòria. En l’edició celebrada ahir van ser gairebé trenta les ponències presentades, la qual cosa fa materialment impossible que els assistents puguin assumir-les totes. També anul·la completament el debat, per falta de temps i per esgotament després d’una jornada maratoniana. En paral·lel, l’aposta per l’exhaustivitat provoca que hi hagi un seguit de ponents recurrents que participen sistemàticament a Prada amb independència de la qüestió que es tracti. És una conseqüència de la petitesa del país, tal com passa amb moltes altres conjuntures. La immobilitat quant a l’estructura de la jornada també es posa de manifest en la importància i ús que es dona a les noves tecnologies i les possibilitats que ofereixen. Són irrellevants o gairebé. El que lògicament afecta de manera negativa, tant pel que fa a l’atractiu i fluïdesa de la Diada com a la repercussió que té a Andorra i a l’exterior, que és poc menys que inexistent. I finalment la participació. Cal tenir en compte les dates en què se celebra, que poc ajuden, però tot i així és innegable que no s’aconsegueix eixamplar l’univers de persones interessades sigui quina sigui la temàtica tractada. El resultat final és que una excessiva rigidesa en els plantejaments llastra una iniciativa encomiable però que demana canvis. Si es vol recuperar l’impuls i protagonisme de les edicions inicials no es pot seguir organitzant amb pràcticament els mateixos paràmetres de fa trenta anys enrere. La transformació en tots els camps ha estat completa. Només cal tenir en compte els nivells de transparència actuals, que res tenen a veure amb els d’abans, i els fòrums de debat estan a l’ordre del dia. De l’acord amb la UE se n’ha parlat a bastament entre polítics, treballadors, empresaris i societat civil. La jornada necessita un replantejament complet.