L'entorn de Vivand

La decisió de convertir l’avinguda Carlemany en zona de vianants va situar la centralitat del país a Escaldes. Avui dia pràcticament no hi ha detractors d’una de les iniciatives de més èxit d’una corporació local. Perquè no solament ha revitalitzat la parròquia, sinó que ha obligat la capital a replantejar-se l’estratègia urbanística. El primer pas ha estat tancar al trànsit, tot i que de manera parcial, la part baixa de Meritxell. El següent ha estat encarregar a ActuaTech que analitzi amb la plataforma digital cityscope el projecte de fer per a vianants tota l’avinguda. A partir de les simulacions obtingudes es podran determinar pros i contres de cadascuna de les alternatives i escollir el model més adient quant a mobilitat però també en d’altres aspectes en funció de l’horari de tancament al trànsit. Perquè la discussió ja no és si Meritxell s’ha de convertir en zona de vianants a la vista dels beneficis que comporta el canvi, sinó quina opció s’escull per portar-ho a la pràctica. Ara bé, Vivand no solament ha canviat la fesomia de la via principal, també ha afectat carrers adjacents que connecten directament amb Carlemany. Si en el moment inicial de dubtes van perdre protagonisme, darrerament es beneficien de la condició de l’artèria central. Els guanys no són tan evidents a les vies paral·leles, més aviat el contrari. Corrien el perill de quedar completament anul·lades si el comú no hi intervenia per corregir la situació. L’exemple més evident és l’avinguda del Fener, que s’ha remodelat completament seguint la filosofia Vivand tot i que és impossible impedir-hi la circulació rodada. Per la qual cosa s’ha fet un succedani de zona de vianants amb voreres de grans dimensions amb l’objectiu de convertir-la en un segon eix comercial de la parròquia. El projecte és tan ambiciós com difícil que obtingui els resultats esperats. Massa factors s’han de donar a l’hora per poder competir amb Vivand amb garanties. Encara que el primer que caldria preguntar-se és si té sentit intentar competir amb una oferta similar quan estan a tocar. Res assegura que repetir la fórmula sigui sinònim d’èxit. Potser s’han de plantejar altres sortides ja que el potencial de l’avinguda per convertir-se en un eix de referència –no obligatòriament comercial– ha augmentat de forma significativa amb la remodelació. El comú ha de continuar tenint present que hi ha altres zones de la parròquia que necessiten un impuls públic decidit i que tot ha de respondre a un conjunt urbanístic harmònic. Perquè una ciutat no és un carrer. Ni dos.