Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Editorial

Directius a les escoles

Els directors i els caps d’estudi dels centres del sistema andorrà exerceixen el càrrec de manera temporal i el col·lectiu professional considera que aquesta provisionalitat afecta els plans que es volen tirar endavant
Actualitzada 17/07/2017 a les 06:49
El Sindicat d’Ensenyament Públic reconeix l’esforç del Govern per complir el compromís de treure edictes per eliminar el nombre d’eventuals a Educació. Recorda que fins ara s’han convocat quaranta places, de docents i de col·laboradors, i que s’està seguint la previsió per arribar al centenar de llocs temporals, que s’haurien de reduir. Planteja, però, una reivindicació perquè es regularitzin altres places, les dels càrrecs directius, en les quals no s’ha pensat a fer cap canvi respecte a la situació actual, que pateix la mateixa incertesa. La reclamació del col·lectiu atén arguments similars que a la resta de departaments, estan en situació provisional i això provoca disfuncions als centres. Si en el cas dels docents la temporalitat evidenciava, per exemple, diferències de retribucions entre companys amb les mateixes tasques, quan es tracta de càr­recs directius el SEP sosté que afecta la planificació dels centres i la implementació dels projectes. Els directors i els caps d’estudis de les escoles del sistema andorrà han estat designats per ocupar aquestes places sense establir condicions concretes de durada i no saben el temps que mantindran aquesta responsabilitat. El resultat és que quan dissenyen un nou pla educatiu es poden veure frenats perquè no saben si hi seran per aplicar-lo durant els cursos que caldria. El ministeri hauria de posar fi a aquesta precarietat perquè els projectes es puguin desenvolupar amb continuïtat i sense provisionalitat, i perquè els llocs que ocupen són suficientment importants perquè no sorgeixin dubtes sobre la tasca a fer. La solució passa per fixar el model per determinar qui pot accedir als càrrecs de direcció, com s’hi pot arribar i en les condicions que s’exerciran. Es pot optar per edictes que comportarien durades gairebé definitives o models que ja hi hagi a la resta d’ensenyaments. Com els dels claustres, on es presenta un equip amb una proposta que ha de votar la resta d’integrants del centre. L’opció que siguin professionals amb accés rotatiu i en contacte amb els alumnes a l’aula adaptarà a la realitat els projectes que presentin. I si per accedir-hi es tenen en compte mèrits obtinguts amb formació, que ara no en tenen d’específica, els projectes educatius que emanin des de les direccions seran encara més enriquidors.
Etiquetes
  • #3 Jaume
    (17/07/17 12:59)

    Però al mateix temps, un equip directiu perpetu acomodat en la seva zona de confort tampoc és bo per al centre escolar. I lamentablement, si aquest no està a l'altura del càrrec, fins al moment de la seva jubilació no és possible la seva substitució i és el centre, claustre, alumnes i famílies que en pateixen les conseqüències. En els últims anys des de diferents comunitats s'han fet proves, estudis i la tendència que apareix és un docent NO del centre (evitar amiguismes i conflictes entre companys), anys d'experiència docent, obligatòriament format prèviament en MÀSTER en direcció de centre escolar (2 anys de formació), procés de selecció oficial (places publicades en els butlletins oficials) i lloc de treball indefinit fins que el departament d'educació decideix el seu cessament amb retorn al seu antic lloc de treball.

    Respondre
  • #2 Jaume
    (17/07/17 12:59)

    La capacitat de lideratge dels equips directius és un dels elements claus per al bon funcionament dels centres educatius i per la millora dels seus resultats. Lamentablement el model de França o Espanya en la realitat s'ha demostrat que no funciona. A Catalunya s'abandona el model del docent escollit o voluntari del centre que agafa hores de direcció per un model de professionalització: "D'acord amb la Llei d'educació, els decrets d'autonomia i de la direcció dels centres educatius, i l'ofensiva de país a favor de l'èxit escolar, amb la finalitat d'abordar amb efectivitat la gestió dels centres educatius públics, se'n professionalitza la funció directiva. GENCAT". http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/govern/consell-executiu/acords-govern/2321/govern-impulsa-professionalitzacio-directors-escoles-publiques-lluitar-fracas-escolar.html

    Respondre
  • #1 marc
    (17/07/17 07:40)

    Els càrrecs de cap d'estudi i director haurien de ser rotatoris i escollits pel claustre com a Espanya, i no a dit com ara, la majoria de vegades de forma poc objectiva. A més haurien de guardar en el seu horari un cert percentatge d'hores docents per no perdre de vista l'especificitat de l'aula.

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477