Editorial

Els silencis de Sant Julià

La mort a trets d’un os de Naturlandia que havia fugit del tancat per part d’un guarda ha tornat a posar de manifest que amb independència de la persona i del color polític que representi el cònsol lauredià prefereix sempre ocultar els fets

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El comú de Sant Julià com a institució no deixa passar cap oportunitat per fer evident el menyspreu més absolut –de fons i de forma– per la llibertat d’informació i el treball dels mitjans de comunicació. Amb independència de la persona i del color polític que representi el màxim responsable de la corporació, i per extensió la resta de consellers, opten sempre per fer prevaldre la falta de transparència, escullen ocultar els fets i quan es veuen en un atzucac expliquen mitges veritats. Que més d’hora que tard se’ls gira en contra, per la qual cosa queden doblement en evidència davant els ciutadans de la parròquia: per un cantó, perquè demostren que els tracten sense respecte, i segons per què apareixen com uns manipuladors. L’últim episodi d’aquesta manera d’actuar fora de lloc ha estat l’esperpèntica gestió informativa de la mort a trets de l’os a Naturlandia que s’havia escapat. El mateix dia de la mort de l’animal el cònsol, Josep Miquel Vila, va comparèixer davant la premsa en una actuació que només i amb benevolència es pot qualificar com de ridícula i lamentable. Va tergiversar els fets quan els coneixia amb detall, es va enfadar amb els periodistes que es limitaven a fer la seva feina, alhora que només donava respostes d’allò més irracionals (per exemple, si l’os era o no andorrà). Una compareixença que si va servir per a alguna cosa va ser per sembrar dubtes sobre la capacitat de Naturlandia per garantir la seguretat de visitants i treballadors. Per si el parc no tenia prou problemes. I a partir d’aquell moment el silenci més absolut. Davant la revelació del Diari de la cronologia exacta dels fets que deixava en evidència que l’actuació dels guardes estava envoltada de greus sospites d’irregularitats, silenci. Que l’arma del guarda que va abatre l’os no era la reglamentària, sinó que va disparar amb el seu fusell personal, tampoc va merèixer cap reacció del comú. Igual que la roda de premsa de la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, de dilluns passat en què deia que l’informe dels banders apuntava possibles indicis penals en l’actuació de la mort de l’os i que el parc estaria tancat fins a tornar a tenir l’autorització de Govern. Els responsables de la instal·lació havien previst tornar a obrir demà, un fet que no es produirà. Ni tan sols estan en situació hores d’ara de poder donar una data fiable de reobertura. Davant d’una situació tan greu que afecta directament tots els ciutadans de Sant Julià –el comú és de lluny l’accionista majoritari i cada any hi ha d’aportar diners per eixugar les pèrdues– els dirigents consideren que els veïns de la parròquia no es mereixen cap tipus d’explicació. El comú sembla que no ha entès que la llibertat d’informació és un dret fonamental que no es pot mercadejar. Sempre que, és clar, els que l’han de garantir tinguin diàfan això de l’Estat democràtic i de dret.

tracking