Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Editorial

Últims en els Jocs

La delegació andorrana torna satisfeta de la participació en els Jocs dels Petits Estats de San Marino, tot i haver quedar en l’últim lloc dels nou participants, amb disset medalles i havent-ne sumat únicament una d’or
Actualitzada 05/06/2017 a les 06:51
L’autocomplaença i el sentiment d’inferioritat en l’esport andorrà quan es competeix internacionalment és un mal històric, ben arrelat. Els dirigents i els mitjans de comunicació han contribuït de forma decisiva a aquesta sensació per la qual el mèrit ja és suficient pel simple fet de participar i que quedar-se a prop d’un bon resultat ja justifica l’esforç. I els mitjans són potser els principals responsables davant la falta d’exigència, ni tan sols a professionals com els del MoraBanc el primer any, en què les coses no anaven gaire bé, o en el segon, quan la segona volta va ser de vergonya aliena. Aquesta espècie de pacte de tractar els nostres esportistes com si d’entrada ja fossin inferiors a la resta és un mal favor històric que no té perspectiva de canviar. La justificació de la falta d’exigència és la mida del país i és evident que amb menys població per elegir menys opcions de tenir esportistes que destaquin, però fins i tot apliquem el mateix criteri d’inferioritat quan competim amb països de la mateixa o menor mida. Els Jocs dels Petits Estats són un esdeveniment que ha anat de capa caiguda i potser no passaran gaires anys abans que algú es plantegi si tenen o no realment sentit, però de moment Andorra hi participa i acaba de quedar última. Una sola medalla d’or i el balanç que es fa és satisfactori com si obviéssim que San Marino, amb la meitat de població, ha quedar tres llocs per sobre, i Mònaco, amb una població similar (entenent que hi participen residents), cinquena. I per acabar, Liechtenstein, en el mateix nivell demogràfic que els dos exemples anteriors, ha ocupat la vuitena plaça, una per sobre d’Andor­ra. El sentit comú aplicat al segle XXI apuntaria clarament que el balanç hauria de ser crític, perquè sense aquesta capacitat de veure la realitat i fer-hi front és molt complicat millorar. Quedar en el darrer lloc i guanyar només una medalla d’or en una competició on la meitat dels participants són estats d’una mida inferior és un molt mal resultat. I és trist constatar com un cop més tot es justifica sobre la base del voluntarisme dels atletes. No pot ser que sigui igual guanyar que perdre excepte a l’esport d’oci. Perquè pensar així és menystenir i insultar els esportistes. Quan es competeix es busca el reconeixement de l’èxit i si quedes últim has, literalment, fallat.
Etiquetes
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477