Evitar el trencament

Des que es va conèixer que la família Viladomat havia interposat un recurs contra la declaració d’interès nacional de la plataforma que s’ha de construir a la pista de l’Avet dels socis de Soldeu-el Tarter els pitjors auguris planaven sobre la marca Grandvalira. L’allunyament entre els dos socis es feia evident i dimarts es feia efectiu el trencament amb la decisió del consell d’administració de Nevasa de dissoldre la societat que gestiona Grandvalira prèvia petició de Saetde. Un procés que hauria de culminar, com a màxim, la temporada 2018-2019. Ahir les reaccions eren unànimes en el sentit de demanar a les dues parts que intentin reconduir la situació per evitar un final que, de produir-se, afectarà de manera important tot el sector turístic, el puntal de l’economia del Principat. També es va expressar en aquest sentit el cònsol major del comú de Canillo, accionista majoritari de l’altra part en discòrdia, Ensisa, que va assegurar que havia rebut amb “sorpresa i estupefacció” la decisió del soci. Ensisa hauria de fer un esforç negociador com l’hauria de fer Saetde pel bé d’una marca que ha generat només notícies positives des que va començar el seu camí, l’any 2003. Si es perd Grandvalira es perd el major domini esquiable del Pirineu i, en conseqüència, un dels valors que han posat el sector de la neu del Principat en els llocs capdavanters del continent. És difícil visionar a hores d’ara un futur en el qual els companys passin a ser competidors quan tan bons resultats ha donat la feina conjunta. Les tensions al llarg d’aquests anys han existit i s’han salvat com n’hi ha hagut a l’altra vall. La diferència és que Vallnord ha evolucionat cap a una major separació de la gestió entre els dos socis però entenent que la marca és un plus que no s’ha de perdre, mentre que amb Grandavalira el que es planteja és un trencament absolut que suposarà un revés important per al negoci del turisme, que té en el poder d’atracció de la marca una de les principals vies de captació de clients. Si Viladomat ha pres aquesta decisió és perquè hi veu unes diferències irreconciliables però s’ha de demanar a l’empresari un darrer esforç per acostar posicions, el mateix que ha de fer el soci. Haurien de saber retrobar per damunt del conflicte allò que els va conduir a unir-se ara fa catorze anys.