Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Editorial

Espai multifuncional

Actualitzada 30/05/2017 a les 06:45
L’espai multifuncional on acollir esdeveniments amb milers d’espectadors fa anys que Govern el va posar damunt la taula. A hores d’ara el més calent és a l’aigüera per la complicació d’impulsar una infraestructura d’aquestes característiques. Es podria resumir en tres: ubicació, preu i utilitat. El lloc és un tema molt delicat perquè finalment l’únic emplaçament que et dona garanties és en una zona cèntrica. No vol dir que sense aquesta col·locació no fos possible, però sí que és molt més arriscat. A partir d’aquí el preu del terreny és un gran obstacle i la mateixa existència física amb l’escassedat d’espai en la zona urbana consolidada encara ho complica més. El cost, vista la política d’inversió de l’executiu, és un greu inconvenient. Primer, perquè si s’ubica al centre trobem xifres prohibitives. Segon, perquè un Govern que ni tan sols s’ha pogut permetre en sis anys fer una desviació laurediana light de 25 milions, probablement no està per massa despesa que no sigui indispensable. El tercer argument, però, és el més determinant. Els dubtes sobre l’amortització que pugui tenir un espai d’aquestes característiques és molt gran. Quants esdeveniments es fan anualment que el requereixin? Perquè espais alternatius n’hi poden haver quan es parla de fins a dues mil persones. L’històric ens parla que existeixen una sèrie d’infraestructures, començant pels centres de congressos, que s’ha demostrat que estaven sobredimensionades en espai i en quantitat. Una instal·lació pública implica un manteniment i una gestió que encareixen l’amortització. Es corre el risc d’acabar amb una penalització in eternum als comptes públics. Tocant de peus a terra, és una gran sort que un privat estigui construint un espai, a través d’una pista central de pàdel, amb capacitat per a tres mil persones, ampliable en cas d’extrema necessitat a set mil. Predicant amb l’exemple de la tan cacarejada col·laboració entre públic i privat, aquest executiu hauria de poder arribar a un acord perquè aquest sigui l’espai multifuncional. Cost només quan es necessita i el risc per al privat, sense personal fix i garantint que una superfície sigui viable en comptes de tenir-ne dues de deficitàries. Per una vegada tota la retòrica del power point no estaria malament que saltés del paper a la realitat.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477