Guarderies per a l'Estat

La proposta del Partit Socialdemòcrata perquè l’Estat es faci càrrec de les escoles bressol i que subscriu parcialment la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, és el plantejament més lògic si es defensa l’eficiència de les administracions. La gestió centralitzada de les guarderies representaria donar un servei de més qualitat amb el màxim aprofitament dels recursos per destinar-los al lloc on facin falta i es traduiria en una reducció dels costos respecte als que té cada corporació. Raons que haurien de ser suficients perquè la reforma de la Llei de competències i transferències que estan abordant ara el Govern, els comuns i els grups parlamentaris inclogui el traspàs de la responsabilitat sobre els infants menors de tres anys a l’executiu. El text que serveix de base a les reunions de treball al Consell General contempla certament pocs canvis. Més enllà d’aclariments per evitar confusions sobre quina administració fa què en cada àmbit la modificació essencial és que el servei d’atenció domiciliària passa a Afers Socials. Els criteris que s’han esgrimit per posar-se d’acord en el traspàs és que es donarà millor servei als usuaris, amb més hores d’assistència i la mateixa i al mateix preu a totes les parròquies, i a un cost assumible per al ministeri però insostenible comú per comú. Arguments iguals de vàlids si el que s’analitza és qui s’ha de fer càrrec de les escoles bressol. Que sigui responsabilitat de l’Estat suposarà poder optimitzar tots els recursos i gestionar de manera més ajustada les plantilles sempre sotmeses a la fluctuació dels infants inscrits. Si augmenten els comuns han contractat més professionals i no sempre s’ha readequat el personal en baixar les matriculacions. La gestió centralitzada permet la mobilitat laboral i facilita la redistribució dels recursos humans entre les par­ròquies. I no té l’atenció a les guarderies un plus de proximitat, hauria de ser la mateixa per als infants resideixin on resideixen. Com ho és durant l’escolarització, independentment d’on estigui el centre d’ensenyament. Tots els comuns estan d’acord que el pla educatiu sigui el mateix i la manera més coherent d’aplicar-lo és que la competència sigui única i de l’Estat. I obriria el camí a d’altres unificacions a estudiar, com la del cos d’urbans, que tot i que amb especificitats parroquials podrien tenir un funcionament unitari.