Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Editorial

Cònsols en exclusiva

El debat sobre si els cònsols han de tenir incompatibilitat amb el fet d’exercir altres feines, com els membres del Govern, ha de requerir una discussió seriosa i aprofundida perquè és molt més important del que sembla a simple vista
Actualitzada 23/04/2017 a les 06:51
El grup parlamentari demòcrata està preparant una llei que prohibirà als cònsols majors i menors tenir feines paral·leles. És la resposta a les polèmiques sobre Jordi Torres Arauz fent de topògraf i de Toni Martí havent cobrat encàrrecs com a arquitecte quan era cònsol d’Escaldes. Es tracta d’una legislació molt complicada perquè qualsevol posicionament està suficientment motivat. Apostar perquè els cònsols ho siguin en exclusiva té sentit perquè el sou que es cobra és important, entre quatre i cinc mil euros, i se sobreentén que qualsevol parròquia genera prou feina de gestió perquè els dos màxims responsables s’hi dediquin en exclusivitat. I també hi ha cert element estètic per l’efecte que pot fer trobar-se un cònsol major fent una altra feina al carrer, com va ser el cas de Torres, en horari laboral comunal. Com així va ser saber que Martí havia cobrat centenars de milers d’euros per alguna obra a Escaldes mentre era cònsol d’aquesta parròquia. L’argumentari és impecable per exigir exclusivitat, però també hi ha la creu de la moneda amb uns raonaments similarment potents. Fixar que un cònsol, com un ministre o un cap de Govern, no pot mantenir la feina que tenia fins que va ser elegit aboca de forma decidida l’exercici de la política a estar ocupada exclusivament per funcionaris i empresaris. Els funcionaris tenen excedència amb reserva de plaça. Els empresaris es poden permetre posar algú al capdavant del negoci i que segueixi funcionant i obtenint beneficis. Els assalariats de l’empresa privada ja fa dècades que van desistir d’intentar fer política perquè es trobarien una vegada acabat el mandat en una situació sense feina i amb quatre anys fora del sector concernit. Els professionals liberals seran els més afectats. Especialment els que no siguin els socis principals o, si ho són, quan siguin despatxos unipersonals. Es trobaran en la mateixa situació que els assalariats. No es podran permetre el luxe de tancar el despatx quatre anys. Tots els condicionants fan que aquesta llei d’incompatibilitats sigui molt més complexa del que sembla i que requereixi cert consens per ser aprovada. Perquè depèn de com quedi marcarà de forma molt important qui podrà dedicar-se a la política i qui ho tindrà molt difícil.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477