Editorial
Aigües netes
La qualitat de l’aigua dels rius assolia l’any passat els millors resultats des que es van començar a recollir registres fa vint anys. Els avenços fets són fruit d’una política d’inversions que també necessitava i necessita la implicació comunal
La qualitat de l’aigua dels rius d’Andorra va arribar a ser un problema de relacions exteriors amb tocs d’atenció des de territori espanyol per la deficiència de l’aigua del riu Valira. Els avenços fets els mostren les dades que ara fa unes setmanes presentava la ministra Sílvia Calvó coincidint amb la celebració del Dia mundial de l’aigua. L’any passat s’assolien els millors resultats de vint anys de registres amb un 86% de les aigües superficials de qualitat bona o excel·lent. El 2005 aquest percentatge era només del 40%. La notable millora té lloc per les inversions fetes per tal de sanejar les aigües, fruit del pla plantejat l’any 1996 i que preveia la construcció de la xarxa necessària de depuradores i col·lectors. Una tasca del Govern però en la qual els comuns també tenien feina a fer amb les xarxes comunals. Es van marcar uns terminis que han sofert pròrrogues i és el 2018 quan les corporacions parroquials haurien d’haver complert els deures. La ministra Calvó també es va mostrar satisfeta en una entrevista recent al Diari sobre la implicació forta de les administracions comunals actualment. Malgrat que va preferir no detallar quin territori estava avançat i quin menys, la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, admet que la capital és la que està a la cua i que té força feina pendent. Quantifica en almenys cinc anys el termini necessari per executar totes les obres de la separativa d’aigües, 42 quilòmetres de carrers en els quals ha d’invertir 10 milions d’euros. La cònsol lamenta que no s’han esmerçat les inversions necessàries en el passat i que això explica per què no podran arribar a complir al cent per cent en la data marcada. Els treballs han estat probablement víctimes d’anys d’inversió comunal sota mínims per quadrar els comptes afectats per la crisi. Però també és cert que la necessitat d’adequar les xarxes de clavegueram comunals és una qüestió que s’aborda des d’anys abans, quan hi havia disponibilitat econòmica, i llavors no es va donar als treballs la prioritat necessària. Ara, però, ja no val retardar-ho més. La situació pressupostària ho permet i les obres pendents s’han d’abordar de manera prioritària per tal d’assolir l’objectiu que la totalitat de les aigües tinguin una qualitat bona o excel·lent. És el que li pertoca a un país de la riquesa natural d’Andorra.