La 'feina B' dels cònsols

El debat permanent sobre les feines paral·leles que fan els cònsols actuals o anteriors durant el mandat agafa derives perverses. La denúncia dels liberals respecte que Jordi Torres estava fent de topògraf és malintencionada des del moment que saben perfectament que és legal compaginar l’activitat professional amb el mandat de cònsol. Aquesta és la legislació actual, però els liberals continuen apuntant-se a les tàctiques de persecució permanent dels càrrecs públics impulsades pels descontents del cas BPA. La situació fins i tot és paradoxal quan en el mandat anterior el cònsol liberal (Unió Laurediana) Manel Tor­rentallé va continuar com a director de la Mútua mentre feia de cònsol menor. No va ser aquell un treball puntual o un encàrrec concret de professional liberal, sinó una ocupació plena, cada dia i com a responsable d’una empresa amb un alt volum de facturació i feina. Torrentallé, però, no va incomplir cap legislació perquè la compaginació de l’activitat professional amb el consolat és absolutament legal. Més discutible, moralment, seria el fet que l’excònsol d’UL va voler apujar-se el salari comunal quan cobrava íntegrament el de director de la Mútua i el de cònsol. Els liberals haurien de ser coherents i presentar una proposta ferma de modificació legislativa en què demanin que es prohibeixi compaginar el càr­rec de cònsol o el de conseller a ple temps amb altres activitats professionals. Això comportaria haver de renunciar a les empreses, societats o despatxos professionals propis perquè també generen ingressos (ni Forné ni Bartumeu van tancar els seus despatxos), situació que hauria fet inviable que una part important dels ministres post­constitucionals haguessin acceptat el càrrec. El resultat és que gairebé només els funcionaris podran fer política, perquè és inviable tancar tota activitat professional durant el temps que s’està en un mandat i després pretendre recuperar-la quatre anys després com si res. En el súmmum de la ironia els polítics liberals han estat els que més problemes tindrien per poder tenir un càrrec públic si s’apliquen aquests tipus de restriccions. Demostra que per mantenir l’objectiu de desgastar el Govern qualsevol mitjà és vàlid encara que a mitjà termini l’afer els acabi explotant.