Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Editorial

Ràfting i Naturlandia

El comú de Sant Julià ha iniciat el projecte per crear una activitat de ràfting i divendres es van obrir els sobres de les sis empreses que s’han presentat per als treballs d’adequació del tram fins a la frontera
Actualitzada 12/03/2017 a les 07:55
El cònsol Josep Miquel Vila ha vist en el ràfting la gran oportunitat per fer realitat la promesa de portar Naturlandia al poble. Que part de l’impacte generat a les cotes 1.600 i 2.000 arribi a la 900, on es troba la vila laurediana. L’únic projecte que definitivament crearia una veritable sinergia entre Sant Julià i Naturlandia seria construir un telecabina que unís els dos punts. No caldria pujar-hi en cotxe i donaria força vida al poble, tant en l’àmbit hoteler com comercial i de restauració. Seria fer de Sant Julià un peu de parc. Aquesta opció és actualment una simple quimera, encara que era una possibilitat de la qual es parlava quan es va presentar el parc en temps del consolat de Josep Pintat. La despesa que suposaria una inversió d’aquestes característiques és inassumible. I fins i tot caldria fer números respecte a si és una inversió que podria ser amortitzable, tenint en compte les despeses de manteniment. Vila s’ha adonat que el ràfting, entès com a activitat de Naturlandia, interrelaciona la cota 900 amb les superiors, i fa que la sensació de pertinença del parc a Laurèdia s’hagi d’incrementar. Fins i tot s’espera alguna deriva positiva envers el poble, tot i que caldrà que estigui en funcionament per veure’n els resultats. El ràfting té d’entrada un problema important que potser el comú no està avaluant prou bé. El projecte inicial que portava el tram des d’Escaldes fins a la frontera semblava prou llarg per justificar l’activitat. Amb només 4,5 quilòmetres s’obren dubtes que tant de bo no es compleixin i sigui un èxit. El Valira no té res a veure amb el ràfting de referència que es fa al Pallars i en aquest cas, en espera de la transformació que hi pugui haver amb les obres, la baixada serà molt més tranquil·la. Aquesta fal·lera per la nova activitat, que Escaldes i Andorra la Vella han descartat, fa pensar que respecte a Naturlandia es continua anant de banda a banda sense saber ben bé què fer. Encara és l’hora que el comú expliqui com després d’un any ex­cel·lent a Naturlandia segons afirmen i refermen es decideix canviar totalment el model. Es passarà a tancar un dia de cada tres l’any i dels altres dos hi haurà un semitancament perquè només estarà oberta la part alta. I aquest nou calendari no és compatible amb el ràfting que volen començar a l’estiu.
Etiquetes
  • #5 Sense rum
    (12/03/17 15:49)

    A on anem?? A veure qui la fa mes grossa? Patètic!

    Respondre
  • #4 Negocis a mida
    (12/03/17 15:12)

    Si funciona es privatitzarà i si no les pèrdues se socialitzaran,el exemple el tenim en Naturlandia,un parc a mida pels amics enxufats.La festa privada la paga el poble,però nosaltres no estem convidats.

    Respondre
  • #3 Neus
    (12/03/17 13:22)

    Les contradiccions del Sr. Vila tindran com afecte segur, tot i faltar encara temps, que UL/LdA guanyin els dos consellers de la territorial a les eleccions generals de la primavera 2019. I tot el que això pugui significar de cara la formació de govern. Ens has ben...,Sr. Vila.

    Respondre
  • #2 Responsabilitat politica
    (12/03/17 11:27)

    Costa poc de fer projectes i tirar endevant idees suicides,amb diners que no son seus i que si la cosa surt malament no pasa res en aquest pais falta urgentment una llei de responsabilitat politica.

    Respondre
  • #1 Joan.
    (12/03/17 08:49)

    Preparem-nos per a tenir la puntuació més baixa en les guies d'activitats aquàtiques per a la família. “La baixada serà [respecte el Pallars] molt més tranquil.la”. Té raó l'editorialista, que potser pensa en el turisme familiar. Però cal no oblidar que serà una baixada emmarcada entre murs de ciment, on l'entorn natural queda força substituït pel la contemplació de la part del darrere d'edificis d'habitatges, d'hotels, d'estructures de superfícies comercials, a més de la visió d'un cementiri de màquines de la construcció i, pocs metres més enllà, encara un altre cementiri: ara especialitzat en grues de la construcció. La valoració del President del Club Andorrà de canoa caiac és contundent i ajustada a la realitat: “com a atractiu turístic [el ràfting] no el veig tampoc. Jo m'he ficat al riu i quan ets allà a baix només veus parets." (Diari d'Andorra, 26/2/2017). Cal no oblidar la multiplicació d'asfalt i ciment que suposarà l'acabament del vial lauredià.

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477