Editorial
Cens estimat o real
El cens de població ha tancat el 2016 amb una xifra estimada de 73.105 habitants, encara que, com els darrers anys, aquesta està lluny de concordar amb la que disposen els comuns i que supera les 78.000 persones
La millor notícia que va facilitar Estadística sobre el cens al tancament de l’exercici anterior és l’aproximació sensible entre les xifres que Govern considera estimatives i les que els comuns, propietaris de les dades censals, tenen com a pròpies. La desviació entre el nombre més fiable, de Govern, i el de les administracions locals, és d’unes 5.000 persones. Una quantitat sensible si tenim en compte que parlem de magnituds entre 73.105 (Govern) i 78.264 (comuns) que comporten una divergència del 7%. És força inusual que en un territori tan petit i amb una població tan limitada hi pugui haver decalatges del 7% a l’hora de comptabilitzar els habitants, però estem en una situació molt millor que fa uns anys. El 2011, per exemple, la diferència entre el recompte d’estadística i la dels comuns variava en prop de 9.000 persones. La majoria dels comuns han acabat entenent que inflar permanentment les xifres d’habitants per rebre més diners en el repartiment de transferències acaba sent una tàctica nefasta. I ells, els primers damnificats. No tenir un cens fiable els ha fet perdre milions d’euros en multes, sancions i tributs impagats. Només cal imaginar l’escenari el 2011, amb nou mil persones irreals a les quals se’ls passava any rere any desenes de pagaments pendents, alguns dels quals generats injustament, perquè ja no estaven al país. I els milers d’hores de recerca infructuosa fins arribar a les famoses 60.000 execucions de multes o sancions pendents a la Batllia. La història recollirà com les argúcies comunals van portar a modificar el sistema judicial amb l’arribada del saig i altres mesures. La neteja dels irreals ha estat un esforç per part de les administracions locals, però unes molt més que d’altres. No deixa de sorprendre que les dues parròquies més grans, Andorra la Vella i Escaldes, siguin les que tinguin menys diferència entre la població que diu Estadística i la dels comuns. Estan en ràtios de decalatge per sota del 4%. A l’altra banda, Canillo continua, segons les estimacions de Govern, amb la població inflada en gairebé un 20%. Més enllà del ball de xifres, és cert que l’increment de població en un 2% demostra certa recuperació econòmica amb l’arribada de nous treballadors, amb el problema creixent de la falta de pisos per a llogar.