Editorial
Més negocis
La xifra de negocis en funcionament va augmentar més d’un 5% l’any passat, fet que demostra certa recuperació econòmica. És el quart any consecutiu amb un balanç positiu, tot i l’aturada global derivada de l’esclat del ‘cas bpa’
La realitat econòmica andorrana té una especificitat molt ressenyable respecte a la resta dels països veïns. Es pot entendre que el 2014 va començar certa recuperació palpable, molt discreta, després de set anys de crisi severa. Les economies properes van començar aquest enlairament lleu que el 2015 va ser més pronunciat i que l’any passat, en el cas paradigmàtic d’Espanya, va ser molt sensible. Andorra té com a particularitat que l’economia, després d’una llarga travessia pel desert i quan començava a treure el cap tímidament, va ser escapçada pel cas BPA. Va ser una segona crisi d’alta volada i els moviments econòmics van quedar alentits en espera de com es resoldrien les incerteses. La dificultat de la situació va allargar durant molt mesos els dubtes. L’impacte va ser molt fort tant en l’àmbit interior com, especialment, per al procés d’obertura al capital estranger. Múltiples operacions van quedar aturades o congelades perquè els promotors forans no volien córrer riscos fins que quedessin clares les seqüeles del cas BPA. És cert que la incidència de l’afer va tenir una especial virulència des del març fins a l’estiu i que de mica en mica cap a l’últim trimestre, coincidint que s’albirava el final del procés d’intervenció, els efectes negatius van anar a la baixa. El 2016 es pot considerar com el primer any amb recuperació econòmica contrastada, que s’ha visualitzat amb un increment del nombre de turistes, importacions, millora del PIB i creixement dels indicadors del consum com la venda de cotxes. S’ha de tenir en compte, però, que l’obertura econòmica tampoc no ha donat grans se-nyals de vida durant l’any que hem finalitzat i que el creixement econòmic nacional prové especialment de la millora sensible de l’economia espanyola. A efectes interns, el principal benefici ha estat la creació de llocs de treball que fins i tot està portant a plantejar dubtes sobre el model de quotes per a nous treballadors. La millora no ha arribat, però, a l’augment general de salaris o a la recuperació dels drets perduts durant l’impacte de la crisi, com les pagues extra. El balanç positiu d’un 5% en el diferencial entre el nombre de comerços que es creen i que es tanquen és una bona notícia, però situant-la on li pertoca: una millora discreta sortint d’una situació molt dolenta.