Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Editorial

Funció Pública de futur

La nova ministra de la Funció Pública va presentar divendres els resultats de l’enquesta que va sondejar els treballadors de l’administració sobre què volen de la reforma. A partir d’aquí s’ha de construir la nova llei
Actualitzada 15/01/2017 a les 06:41
Eva Descarrega té a les mans un dels grans projectes de l’any que comença: la reforma de la Funció Pública. Després de la convulsa reforma del sistema de pensions de l’administració toca abordar la normativa marc de la Funció Pública per substituir el text de l’any 2000, que s’ha demostrat que és clarament millorable. Si la negociació és més o menys plàcida els propers mesos en donaran la resposta perquè el Govern s’ha marcat la fita de tenir un avantprojecte dissenyat a mitjan any. Ara per ara Descarrega hereta una primera anàlisi de la situació –divendres va presentar els resultats de l’enquesta que van contestar 640 dels 2.500 funcionaris– però partirà de zero quant a la negociació, que s’havia enrarit abans de començar amb el seu antecessor, Jordi Alcobé. De Descarrega els sindicats han assenyalat que esperen més diàleg i el màxim representant de l’USdA remarca avui en una entrevista al Diari que el coneixement del funcionariat de l’ara ministra n’és un punt a favor. Tal com reflecteixen els resultats de l’enquesta i d’acord amb el que el Govern ha expressat fins ara del que vol de la reforma, totes dues parts haurien de trobar-se còmodes en la negociació d’aspectes com ara l’afavoriment de la mobilitat dels treballadors o dissenyar un pla de carrera professional que garanteixi les oportunitats de promoció en funció dels mèrits. La gran majoria dels funcionaris que han contestat a l’enquesta apunten que aquestes qüestions ara no estan cobertes i des de l’executiu també entenen que són detalls rellevants en el disseny d’una funció pública eficient i moderna. Però la nova llei haurà d’abordar la política retributiva i és possible que l’entesa sigui més complicada. La llei del 2000 hauria de servir per no cometre errors en aquest sentit. D’aquell text va sorgir un sistema de retribució variable, el GAdA, que va resultar ser un desgavell que no satisfeia ni la pròpia administració ni els treballadors. La política retributiva s’ha de basar en criteris merament objectius i respectar un principi d’eficiència que no dispari la despesa de personal. La nova llei, però, també hauria de servir per redimensionar la plantilla de l’administració i aprofitar oportunitats com ara la mobilitat dels treballadors. El nombre d’empleats no pot créixer fins a l’infinit. Des del 2000 ho ha fet en 800 persones.
Etiquetes
  • #6 Oriol
    (15/01/17 12:40)

    Parlo amb coneixement de causa, ja que vaig treballar a Govern, a prop de 5 anys com a eventual, hi fart de veure el comportament dels meus excompanys "funcionaris = cadira assegurada", ho vaig deixar. Aquests funcionaris "xusqueros" estan amargats, no tenen cap inquietud, arriba la hora de plegar i encara que estiguin enmig d'una reunió, se'ls hi cau el bolígraf de les mans, la seva hora per anar al cafè NO la perdonen mai, etc etc, ara això si, la seva mala llet i fustració l'oboquen en els demés : companys eventuals i públic en general. Es creuen superiors i caminen amb un afany de protagonisme impressionant, i el bó de tot, és que són una colla d'ineptes, que s'han quedat en el segle passat.

    Respondre
  • #5 Necessitem un canvi ja.
    (15/01/17 10:55)

    El futur del funcionariat d'Andorra passa per la privatització i la subcontracta dels seus serveis, aquesta és la tendència d'Europa.El concepte de funcionari i la seva forma d'accés a l'administració s'han quedat obsolets, estem en el segle XXI i per haver aprovat uns exàmens fonamentalment memorístics, la conseqüència no té perquè ser un lloc de treball assegurat de per vida i molt menys amb privilegis. Aprovar aquests exàmens no demostra una idoneïtat per al lloc ja que la idoneïtat es demostra cada dia treballant i sent productiu.El tenir assegurat el lloc, treballis mes o menys, millor o pitjor, treu incentius i va en perjudici de la productivitat i del bé comú.Per altra banda a Andorra hi ha massa funcionaris, mes de 7000, i no hi ha prou ingressos per pagar-los.

    Respondre
  • #4 Malament anem
    (15/01/17 10:51)

    Fincionaris va dir..
    l'Article del Sr.Morell,ho diu clar assessors i secretaris d'estat son per amagar vergonyes culturals,però el més trist es que en molts casos no saben ni triar l'assessor,i també en alguns casos aquests assessors o secretaris d'estat son retorn de favors politics,i d'aquesta manera no pot rutllar cap administració.

    Respondre
  • #3 IGUALTAT......!
    (15/01/17 10:42)

    Els contractes laborals del funcionariat i els seus drets han de ser iguals als dels treballadors del sector privat, ja n'hi ha prou de societats fragmentades i desiguals amb funcionaris de carrera que tinguin assegurat el lloc i privilegis de per vida.

    Respondre
  • #2 Fincionaris
    (15/01/17 10:03)

    El que fa mal a l'administració son els càrrecs de confiança, els assessors que cada ministre col.loca, passant per damunt de l'estructura normal i professional de l'administració. Arriba un ministre i coloca a mes del secretari d'estat a 4 assessors que passen per sobre dels professionals de l'adminustració

    Respondre
  • #1 Funcionaris
    (15/01/17 07:34)

    l'Administració ha de canviar totalment,i per bé i per mèrits dels funcionaris,no pot ser que funcionaris d'aquests "Chusqueros" que fa trenta o més anys que pululen per l'administració,facin i desfacin com un cap o ministre, i tinguin atribucions,per adjudicar treballs de l'administració com s'ha donatr en molts casos. 

    Respondre
6
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477