Editorial
Pisos per a temporers
Els temporers de les pistes d’esquí s’estan trobant amb importants dificultats per accedir a l’habitatge. El problema ja és una realitat patent i cal que totes les parts implicades debatin sobre les propostes de solució
L'habitatge per als temporers està enguany en una situació complicada. Durant els anys més durs de la crisi, l’alt nombre de pisos buits va provocar que disposar d’un lloc per viure a les parròquies altes, i per un preu raonable, fos relativament senzill. Però l’escenari ha canviat. D’entrada, certa recuperació econòmica està fent augmentar la població i hi ha hagut un major moviment en la compravenda. El mercat de lloguer, que havia arribat a mínims històrics de preu per metre quadrat cap al 2012, s’ha capgirat. Els preus han augmentat un 50% en cinc anys i els habitatges de 400 euros han passat a costar-ne 600. A més, el fenomen dels apartaments turístics ha esclatat amb força, i bona part del mercat d’habitatges petits a parròquies altes, fruit de les promocions per a segones residències, mai venudes, ha passat al lloguer turístic. Per últim, els propietaris han deixat de trobar rendible llogar els pisos només durant els mesos de temporada d’hivern als temporers. Els compensa tenir-lo arrendat tot l’any, i ara hi ha suficient demanda. I com a afegit, si es fa pagar tres mesos per avançat a un temporer que acaba d’arribar al país i que encara no ha cobrat, la dificultat és màxima. Amb aquest panorama s’ha de plantejar la problemàtica entre totes les parts implicades. Perquè si no es fa res s’està corrent el risc d’acabar en situacions d’extrema precarietat: amb gent vivint en vehicles, trasters o indrets insospitats. O acabar estimulant la propensió a crear pisos pastera davant la falta d’opcions d’habitatge digne. I no és escabellat pensar-ho, tenint en compte que aquestes situacions extremes ja s’han viscut a d’altres territoris amb economia de temporada. El primer actor que s’ha d’implicar, i situar-se com a impulsor del debat, és el conjunt de pistes d’esquí. Són els seus treballadors i cal que engeguin la iniciativa perquè el Govern, els comuns i el sector immobiliari parlin respecte a com es poden trobar solucions. No és un problema de fàcil sortida, perquè al propietari no se’l pot obligar a llogar un habitatge per a un ús determinat. És un tema que cal mirar des de diferents punts de vista i establir uns mecanismes que estiguin en funcionament quan comenci la temporada per evitar que la situació –i ja amenaça– acabi descontrolant-se.