Editorial
Un premi incoherent
La nit de l’Esport premiava anit els més destacats de l’any, però la cerimònia va quedar marcada per l’exclusió explícita del MoraBanc Andorra com a candidat per ser elegit millor club de l’any. La decisió és absolutament incongruent
La decisió de deixar fora el MoraBanc Andorra de la possibilitat de gua-nyar el premi a millor equip de la temporada només pot sortir del desconeixement més absolut del funcionament dels guardons d’aquest tipus a escala internacional o d’una fòbia mal dissimulada contra el club. Lluny de ser comparable, algú s’imagina que en la Nit de l’esport català el Barça i l’Espanyol no poguessin ser elegits pel fet que juguin la majoria (o fins i tot la totalitat) d’esportistes estrangers? Continua sent incoherent perquè hi ha molts clubs que per les circumstàncies que sigui tenen la majoria –o totalitat– d’esportistes estrangers. Perquè és esport professional? Hi ha altres esportistes premiats enguany a la Nit de l’esport que viuen de l’esport que practiquen. La ministra d’Esports i el secretari d’Estat hauran de donar explicacions d’una decisió tan absurda que obre la porta a pensar que l’únic objectiu és intentar fer mal al MoraBanc. I en el súmmum de les contradiccions és el mateix Govern d’Andorra qui permet, amb una aportació de dos milions d’euros anuals aproximadament, que el conjunt pugui disputar la lliga ACB. Dit això, val a dir que el MoraBanc Andorra no es mereix ni de lluny ser considerat el millor equip d’aquest any. No s’ho mereix perquè amb el pressupost que té, i abundant, en què la major part dels ingressos tenen origen públic, mantenir la categoria és l’exigible. Salvar-se és un resultat que entra dins dels paràmetres de la normalitat considerant el seu potencial econòmic en relació amb la resta de conjunts de l’ACB. Per ser designat millor equip de l’any a Andorra haurien de fer un pas endavant i assolir una fita destacable com ara disputar (o guanyar) la final de Copa o classificar-se per a les semifinals de l’ACB. Per tant no s’ha de confondre la possibilitat que puguin ser candidats al premi amb el fet que hagin acumulat mèrits per guanyar-lo. I el premi acaba per consumar la incoherència quan s’ha acabat dividint en categoria d’estiu (la immensa majoria) i la d’hivern (esquí i esquí de muntanya bàsicament). La decisió sense cap sentit neix d’haver comès el greu error amb Ferran Teixidó l’any passat i buscar la manera de limitar els enfadaments quan es pren una determinació, situació inherent a qualsevol premi.