Invertir amb seny

Afinal de juliol la majoria comunal d’Andorra la Vella va anunciar un “gran projecte” en un edifici de l’avinguda Santa Coloma, un immoble aixecat per un privat al seu dia amb la voluntat de fer-lo centre d’oci però que va quedar inacabat i continua sent un bastiment buit. La corporació, sense arribar a concretar què hi volia fer –més enllà del desig de dinamitzar la zona– ja va advertir que primer havia de valorar el cost dels treballs de condicionament que requeria l’edifici. Una despesa que ja té sobre la taula i que rondaria els 800.000 euros, tal com va confirmar la cònsol major, Conxita Marsol. Una inversió, per tant, elevada, que ara toca decidir si es pot assumir en el projecte de pressupost per a l’exercici del 2017 que prepara la corporació. El comú té una intenció lloable, la de rentar la cara de Santa Coloma, però ha de pensar molt bé les inversions tenint en compte, com molt bé assenyala la mandatària comunal, les seves possibilitats. És cert que l’entrada a la parròquia a través de l’avinguda d’Enclar no és estèticament gens afavoridora. Però això ja està previst pal·liar-ho amb l’embelliment de la zona i també ha de significar un plus –encara que a més llarg termini– que finalment el Govern tiri endavant un concurs d’idees per construir, a tocar de l’església de Santa Coloma, un edifici que ha d’acollir els frescos. De fet, Santa Coloma pateix un mal que no és exclusiu de la capital del Principat. Sovint la tendència ha estat prioritzar el centre de les ciutats deixant de banda els barris que estan més allunyats. Les inversions, així, han d’arribar al poble, que les reclama amb tot el dret. Tenir un gran edifici inacabat al límit entre Santa Coloma i Andorra la Vella tampoc no és la millor carta de presentació estètica. Però les despeses han d’estar ben reflexionades i el comú està vivint en primera persona una experiència –la del Centre de Congressos– que revela fins a quin punt s’ha de pensar molt bé si els euros destinats no acabaran sent una llosa per a les arques comunals. Val a dir que aquella va ser una inversió de més d’onze milions d’euros i, per tant, de molt més abast. Però, en tot cas, la reflexió que s’ha de fer és que a vegades tampoc no són necessàries grans inversions per dinamitzar o revitalitzar una zona. Massa cops s’ha pensat en gran i se n’han pagat les conseqüències.