Pressupost amb trampa

Va ser el govern liberal de Marc Forné qui va inventar la fórmula de quedar-se un terç dels beneficis de les parapúbliques (Andorra Telecom –llavors encara STA– i Forces Elèctriques d’Andorra) per ajudar a quadrar el pressupost. Va ser una mesura molt contestada des de l’oposició, especialment perquè els usuaris ja pagaven un cànon en cada factura que s’afegia al rebut. Era un impost encobert, i cal recordar que Forné va arribar a explicar-ho clarament: com que no es pagaven impostos, d’algun lloc havien de sortir els diners, i per tant aquest tipus de trampes en el fons tenia el noble objectiu de mantenir la falta d’un sistema impositiu. L’executiu de Pintat va mantenir aquest ingrés extra que cada vegada anava pujant més, especialment pel roaming que ingressava STA. Quan va arribar el gabinet del PS s’esperava que l’impost encobert desaparegués, donat que Jaume Bartumeu havia estat un dels grans crítics de la mesura. Però no va ser així i va quedar clar que la pràctica es mantindrà in aeternum mani qui mani. Finalment va arribar el gabinet demòcrata, que ha sublimat la pràctica fins a quedar-se tots els beneficis d’Andor­ra Telecom any rere any, i a més fins i tot va agafar més de quaranta milions de les reserves de la parapública. Amb aquests diners el Govern diu que permet quadrar pressupostos sense augmentar el deute. L’afirmació és una simple excusa per evitar reconèixer que fan trampes. Perquè utilitzant les desenes i desenes de milions que han agafat dels beneficis i reserves de l’operadora nacional s’han estalviat haver de fer front a problemes que requerien una actuació urgent. Com per exemple els prop de 50 milions que enguany hi haurà de dèficit sanitari. Els fons d’Andorra Telecom permeten fer un pressupost trampa que emmascara que ni tan sols sent el primer Govern que ja té tots els ingressos impositius desplegats és capaç d’equilibrar els comptes per ell mateix. I per acabar-ho d’ar­rodonir, segueixen incapaços de tirar endavant la segona part del vial lauredià, l’única obra que necessita el país. Aquests diners van pel camí de permetre a l’executiu governar dos mandats passant de puntetes sobre els problemes que provoquen un excés de despesa pública. Han obert la veda per instaurar que es poden agafar guanys i reserves del que envolta l’Estat fins allà on calgui, i del dia que no en quedin ja se’n preocuparà el Govern de llavors.