Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Editorial

Error liberal

Josep Pintat es troba entre l’espasa i la paret amb la moció de censura
Actualitzada 31/10/2016 a les 21:14
Encara que no tingui gaire sentit, totes les informacions apunten que el comunicat que va emetre l’executiva de Liberals d’Andorra era literalment cert: van comminar el grup parlamentari a presentar una moció de censura contra Martí. Significaria que una maniobra d’aquesta transcendència no estava consensuada i que no comptava amb el suport explícit del líder Josep Pintat. Perquè és precisament Pintat qui hauria de defensar aquesta moció de censura, i això comporta que s’hagi de proposar com a nou cap de Govern. Perquè la moció de censura, en cas de fructificar, deriva en el fet que l’actual cap de l’executiu cessa i el parlament ha de votar per elegir-ne un de nou. I amb una mínima coherència política, qui aspira a fer fora l’actual és qui ha d’aspirar a rellevar-lo. L’executiva liberal ha posat el polític lauredià a tocar del precipici. La possibilitat de guanyar és pràcticament zero, perquè necessitaria una fuga de consellers demòcrates i fins i tot, encara que es produís, seria molt sorprenent que socialdemòcrates i SDP votin a favor d’un executiu liberal. A més a més, la moció es presenta sense un motiu suficient: ni l’exectuiu està bloquejat i no pot governar; ni és incapaç d’aprovar el pressupost; ni hi ha una situació d’alarma extrema; ni ha esclatat un escàndol que posi en dubte l’honorabilitat del cap de Govern. I això Josep Pintat ho sap perquè coneix perfectament les lògiques del joc polític. Perdrà la moció, el càstig que rebrà serà important i segurament provindrà de tota la resta de partits, i davant l’opinió pública quedarà com un irresponsable per haver actuat de forma temerària sense cap justificació plausible. Existeix l’opció de passar el testimoni a Jordi Gallardo, que patirà les mateixes conseqüències i a més es reobrirà la ferida mai tancada del tot sobre el lideratge dels liberals. És molt possible que aquest error polític estigui relacionat amb un calentón fruit dels titulars incendiaris contra el Govern i contra el país dels mitjans digitals espanyols que intenten dibuixar un escenari de caos i esfondrament que res té a veure amb la realitat. L’executiva liberal no ha calculat, però, que la majoria dels votants ni tan sols saben que aquests mitjans existeixen i que el que sí que saben és rebutjar la irresponsabilitat.
Etiquetes
  • #6 Xavi
    (01/11/16 19:20)

    Aquesta editorial la signa Ladislao Baró? Xq diuen el mateix, la moció en si mateixa és la màxima reprovació política, i encara que no es guanyi es com dir, senyors així no es pot continuar. Si algú creu que es pot continuar així... pues jo soc dels que. Molt be senyor liberals. Ja era hora! Per cert no veig en l'executiva del partit liberal elefants o camaleons, de fet els veig a DA, A. Marti en la política des-de l'any 94, ladis ídem, cinca ídem, Mateu idem, Aleix, ..... ja ja ja Les paraules només són paraules, els fets queden

    Respondre
  • #5 Moció merescuda
    (01/11/16 11:43)

    Ja fa temps que s'hauria d'haver fet, ministres com el Espot, Cinca i Alcobé ja no hauríen d'estat al Govern. Les seves actuacions dubtoses han donat mala imatge d'Andorra.

    Respondre
  • #4 Nous temps, nova política
    (01/11/16 11:36)

    La política andorrana, fins ara, menjava a apart. El seu tarannà anava diferent de la resta de democràcies homologades. Per una part volia aparentar democràcia, i per l'altra continuava sent el sistema feudal de sempre. Però alguna cosa està canviant. Ara estem assistint a una transició de la que serà la nova democràcia al país, estem assistint a un abans i un després d'Andorra. El motiu que està causant més impacte en aquesta transformació política precisament és la posada en escena del impostos directes i indirectes de qualsevol societat europea (I.G.I., I.S. i I.R.P.F.). Aquestes sigles han fet canviar les regles del joc que hi havien fins ara. M'explicaré. Fins ara, qualsevol govern andorrà podia fer de les seves, podia fer les barbaritats que fossin que no passava res. No afectava al món civil, és a dir, no repercutien a les butxaques dels contribuents. No hi havia contribuents, no existien aquests impostos, no hi havia conseqüències pels votants, cap problema. I això, per pressions externes, ha canviat. Fruit dels nous impostos, implica que la gent ja reben directament les conseqüències de qualsevol mala gestió i, a la vegada, provoca que mirin més prim la gestió i les formes dels seus dirigents. Posarem un exemples. Ministres que es salten les normatives i l'ètica ben entesa, no tindran cabuda en cap més executiu. Caps de govern que els tolera i els ratifica, encara menys. Un altra exemple, espoliar (no es confongui en intervenir) empreses privades havent de pagar el poble les seves indemnitzacions corresponents, difícilment es tornaran a tolerar. Anar buidant els recursos dels organismes públics per anar cobrint despeses ordinàries, tenen límit (fins que s'acaben). Hem de ser conscients que el món global ha canviat, i ja no manen els polítics. Ells són simples titelles dels contribuents... i dels grans poders econòmics. Fins ara, Andorra d'això se'n lliurava, era econòmicament autosuficient, però les regles del joc han canviat. L'actual govern les ha canviat. A partir d'ara, es necessitarà viure si o si de deute pública. O sigui, ja no mana tan sols el poble, també manen els creditors que ho financen . Són herències dels nous temps. Pel que respecta a l'oposició liberal, les seves files han entrat de ple en el xoc transitori en que estem. Velles polítiques (no ens farem mal) amb la nova etapa (s'han acabat els “xanxullos”). Aquí veurem si son capaços de resoldre el seu camí: ser alternativa moderna i creïble de govern o ser una continuació tunejada de temps caducats. Estiguem atents a l'espectacle, d'aquí ens hi ve el nostre futur més immediat.

    Respondre
  • #3 Lluís Ferreira
    (01/11/16 11:00)

    Es veu que les suposades relacions d'un ministre amb or d'Àfrica i diamants, reclamat per Europa per donar explicacions. Una consellera suposadament lobista. Un altre ministre que es salta la llei de Govern i ho diu públicament. Sense descuidar-nos de l'Afer Areb/BPA. O la presumpció d'innocència que ells reclamen, però no apliquen en el Cas de Juan Pau. Tot això amb l'aprovació del cap en persona. No és suficien?? És veu que estan decidits en acabar amb el nostre país.

    Respondre
  • #2 Moció
    (01/11/16 10:33)

    Si el Sr.Cap de Govern,hahués fet les coses bé,(cesar en el seu moment als Srs.Cinca i Alcobé,)no haguessim arribat aqui,motius per una moció n'hi ha mes que suficients,ja els coneix tothom.

    Respondre
  • #1 La vita è bella.
    (01/11/16 08:04)

    L'editorialista no vol afegir clarament que el Sr. Pintat, com a persona política, no té el carisma mínim per liderar la moció. El Sr. Pintat presideix el partit perquè varen creure que era necessari visualitzar un pont entre el PLA i l'actual partit conservador, i , a més, la dot del polític lauredià -aleshores que probablement ja no en el futur- era una dot molt atractiva: els dos consellers generals de la llista territorial. Veig un Josep pintat cansat, distret, de rèplica feixuga i xiuxiuejant, voltat de cadells que se saben adults. Em fa patir. Sr. Pintat, no se senti obligat a arribar sí o sí a cap de govern. No hi ha imperatius categòrics interns que l'obliguin. De veritat.

    Respondre
6
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477