Trencar barreres

El projecte de llei qualificada de col·laboració entre les administracions és el primer pas seriós en el camí cap a la reestructuració política i econòmica de l’organització territorial del país. Del tot imprescindible. L’actual estructura, cal tenir-ho present en tot moment, és insostenible econòmicament. El text legal busca redreçar la situació a partir de dos grans eixos d’actuació: la mobilitat del personal entre Govern i comuns i entre els mateixos comuns i mancomunar els serveis. La primera proposició ha de servir per racionalitzar les estructures de personal sobredimensionades que hi ha hores d’ara a les administracions. Potser sí que hi ha departaments on faria falta més personal, però és inqüestionable que n’hi ha més on en sobra. Pràcticament el pressupost dels comuns se’n va en personal i despeses cor­rents, per la qual cosa la partida destinada a inversió és massa vegades testimonial. I és aquí on pren importància el segon element clau del projecte de llei. Es persegueix que mancomunin els serveis. Tots. Obres, enllumenat, aigües, circulació, escombraries, clavegueram... És evident que les condicions que regiran la mobilitat de personal, una qüestió molt sensible, han de ser absolutament garantistes. Els treballadors que es traslladin d’administració ho han de fer conservant les condicions de feina i retribució que tinguin establertes. De la mateixa manera el nou lloc de treball ha ser similar, si no idèntic, a menys que les dues parts pactin una altra possibilitat. Més enllà de les qüestions estrictament tècniques el que no admet discussió és que no hi ha alternativa. S’ha arribat al punt de no retorn per la falta de rigor i previsió amb la qual es van gestionar els recursos de les administracions a l’escalf del boom immobiliari. I s’hi va arribar, com no podia ser de cap més manera, quan va esclatar la greu crisi econòmica de la qual ara comencem a treure el cap. Els canvis que proposa la llei no van en la direcció de voler modificar l’estructura tradicional del país, sinó tot el contrari, fer-la perdurable de l’única forma possible: optimitzant els recursos i alhora aconseguir que les administracions siguin més eficients. O es racionalitza la despesa i es gestionen amb més cura els recursos o la pressió fiscal augmentarà. Per tant, no és temps de proclames nostàlgiques, és temps de maduresa institucional i política.