Un total de 511 caçadors prendran part en la Setmana de la caça de l’isard, per a la qual s’han fixat 119 captures. La regulació és molt clara i els participants han de ser els primers interessats que es compleixi de forma rigorosa
Actualitzada 16/08/2016 a les 11:32
La caça d’animals és una pràctica tradicional que arrossega tants defensors com detractors i que es presta a la simplificació argumental. En tots dos sentits. Amb el benentès que en tot moment s’està parlant de la pràctica cinegètica completament regulada. Com és el cas de la Setmana de la caça de l’isard, que enguany se celebrarà a mitjan mes vinent. Enrere queden els episodis vergonyants protagonitzats per uns quants desaprensius que van portar els països veïns a denunciar-ho, i a desplegar un dispositiu de control al voltant de les nostres fronteres. Ara seria inimaginable que es reproduís una situació similar. Els banders, amb la cobertura quan és necessària de les forces policials, garanteixen gairebé al cent per cent que no hi haurà irregularitats, i en el supòsit que es cometin no passaran inadvertides, seran denunciades i convenientment sancionades. El nombre de caçadors que hi prendran part és de 511 per a un màxim de captures de 199 isards. Això significa un increment d’un 30% pel que fa als practicants, mentre que la cabana d’animals només ha crescut un 10%, fins estabilitzar-se en els últims tres anys. Per la qual cosa es podria donar per eradicat el brot de pestivirus que va delmar la població d’isards. La caça només es pot entendre i acceptar des del més absolut respecte a la naturalesa. I aquest compromís comporta una sèrie de deures i obligacions que exigeixen un compliment estricte. No es tracta solament de seguir al peu de la lletra la reglamentació establerta, va molt més enllà. Es tracta d’assumir el compromís d’ajudar els que vetllen pel compliment de la normativa en el cas que es produeixin actituds incíviques que fan tan mal al col·lectiu: caçar fora dels llocs autoritzats o més enllà de les nostres fronteres o permetre que hi hagi furtivisme. El canvi de mentalitat dels caçadors és un fet inqüestionable els darrers anys. Tampoc podia ser d’una altra manera. Era necessari un procés d’adaptació davant l’increment de la consciència mediambiental a la societat en general. Davant de la propera Setmana la caça de l’isard cal apel·lar a la responsabilitat de tots els caçadors per assegurar que no hi haurà situacions irregulars; és el màxim garant de continuïtat de la pràctica cinegètica. En cas contrari l’únic que s’aconseguiria és carregar d’arguments, ara sí sòlids, els seus detractors.
Caça necessària va dir..La Caça sempre existirà, és imprescindible controlar la població d'animals per evitar que creixi desmesuradament amb tots els problemes relacionats pels propis animals. A Andorra actualment es caça gairebé tot l'any mitjan noves modalitats sobre les quals ningú no parla ni critica però que porten a matar gairebé tantes peces que en la setmana de l'isard. La setmana és criticada per ràbia als andorrans, podria fer el mateix amb els fallaires que destrossen arrancant-lis la pell cada primavera, això però, encara que aquí te un petit passat, es importat de Catalunya i està bé.
RespondreSi mates per plaer no crec que siguis bona persona. D'altra banda, què hi ha de noble a matar i torturar un animal ferit?. Es pot gaudir de la natura, sense matar per matar. En el fons, tots els que defenseu la caça emparats per la llei sou uns covards, perquè si no, us s'enfrontariu a l'animal en igualtat de condicions, però aneu armats i amb tecnologia per matar.