editorial
Carlemany, segona part
Un grup que aplega una vintena de comerciants s’ha mobilitzat per impedir el tancament al trànsit de la part baixa de Meritxell amb el pretext que falten els estudis corresponents. El comú ha dit que manté la data i es tanca el mes vinent.
La capitalitat turística i comercial del país s’ha traslladat d’Andorra la Vella a Escaldes. En això hi coincideixen totes les parts implicades tal com va quedar palès en les últimes eleccions comunals. I l’explicació només té un nom: Vivand. Un projecte que el comú va tirar endavant tot i la dura oposició d’una part dels establiments de la zona, que auguraven la mort de l’avinguda Carlemany. El temps ha tirat per terra tots els seus arguments i ha posat en evidència que els contraris només es movien per motius polítics. Malgrat la demostració empírica que la iniciativa ha estat un èxit fins i tot per sobre del que s’esperava, l’activitat política torna a estar darrere l’oposició al tancament al trànsit de la part baixa de l’avinguda Meritxell que ha decretat el comú de la capital a partir del juliol vinent. D’altra manera no es pot entendre què hi ha al darrere de la carta de protesta que un grup opositor ha adreçat a la corporació (al moviment contrari s’hi han afegit establiments que al seu dia van donar suport a la iniciativa). Perquè s’estan reproduint tots els elements que va usar per intentar torpedejar Vivand l’associació Calidae. Diuen que no estan en contra del tancament però demanen un seguit d’estudis previs on s’especifiqui com serà l’embelliment, on es podrà aparcar o les hores de càrrega i des càrrega entre d’altres aspectes de funcionament; vaja, un déjà vu en tota regla. Hi ha un altre element que els motiva per oposar-s’hi: començar el mes vinent és massa precipitat. Tot plegat només són un seguit de maniobres per intentar demorar la posada en marxa del tancament de la via amb l’objectiu d’aturar el projecte. Les respostes que demanen –per a qüestions substantives– les tenen cent metres més amunt. Està fora de dubte que cal escoltar els comerciants afectats quan es preveuen actuacions d’aquesta magnitud. I també està fora de dubte que ells no tenen l’última paraula. Cal recordar quan l’anterior consolat va deixar en mans dels comerciants la decisió sobre la part alta de Meritxell. La conseqüència sobre la mobilitat va ser caòtica i en pocs dies ja s’havia restablert la situació anterior. Per això cal aplaudir la valentia de la cònsol de mantenir el compromís. Com s’ha demostrat, el projecte, amb matisos si es volen, ha de ser beneficiós per a la capital i per tant per a Andorra.